Des de la incertesa sobre si la detenció dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana. Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acabi esdevenint l’espurna que necessitem per precipitar els esdeveniments, sembla que hem entrat en una fase on des del camp independentista institucional i institucionalitat s’hagi perdut tota iniciativa i ho estiguem confiant tot a una improbable errada de càlcul de l’Estat espanyol que justifiqui la Declaració d’Independència davant de l’opinió pública internacional.
Correm el risc que les detencions dels Jordis acabi derivant en una peça d’intercanvi, en un clam en defensa de drets i llibertats i una crida al diàleg (però sobre què?), que deixi de banda el crit independentista que reclama ja la República aquí i ara.
En contra de la República hi juguen tots aquells malgrat que són independentistes no volen la independència perquè no han tingut preparades les estructures d’estat, o de sobte s’han adonat compte que la UE no és amant de la proclamació de nous Estats (tot i carregar-nos de legitimitat i fer les coses molt ben fetes com ens han dit que havíem fet), o han vist amb preocupació com les costures d’Europa es tiben davant la repressió d’un estat demofòbic com l’espanyol, o els ha entrat el pànic argumentant que “amb la gent no fem prou”, quan resulta que aquest país, només ha tingut, té i tindrà a la gent.
Sí, sembla increïble, però els lideratges, tots sense excepció, han fallat estrepitosament. Cadascun pels seus condicionants i diferents circumstàncies, però en definitiva han fallat. I davant de l’Estat dels piolins i del “a por ellos”, el mateix que ja planteja obertament liquidar el model escolar català, inhabilitar partits i engarjola a persones per les seves idees, el que tenim són uns lideratges que miren de trobar una porta de sortida, uns termes dignes de rendició per reconduir la situació que els permeti salvar-se’n, tot pensant que la gent s’empassarà tal impostura.
La doctrina de shock aplicadamanu militari per l’Estat espanyol i l’impacte emocional de les carregues policials el dia 1-O es tan gran que ni tant sols les proclames buides de contingut al diàleg fetes per les Colau i Vilà, Pascals i altres impostors podran fer que la situació es recondueixi, ja que molta gent ha pres consciència què ara es tracta de guanyar la República o quedar sotmesos totalment.
Per aquest motiu hem de declarar ja la independència, proclamar la República i q la gent surti a defensar-la fins a guanyar. Ja no té sentit fer cap mena d’acció en defensa de drets i llibertats, que és el que volen els q demanen el diàleg de la clemència i la rendició. Ara es tracta de defensar la República, no de fer caure a Rajoy ni cap altra cosa per l’estil. Defensem-la amb una resistència pacifica, però massiva, que deixi sense efecte el més que previsible estat d’excepció, una resistència que no retrocedeixi davant de la por i la repressió. Paralitzem el país, ara cal que tothom estigui a l’altura.
Aquesta República la va començar a construir la gent, la va votar la gent, l’ha defensat la gent i la culminarà la gent. Com diu la cançó de Maria Arnal i Marcel Bages “La gent no s’adona del poder que té…”.
