L’assistència de la Generalitat a la festa de propaganda electoral del ministre Blanco per la decisió sobre del corredor ferroviari és un acte de provincianisme i de subordinació.
En Blanco s’ha definit durant tot el procés a favor del corredor central amb un document signat amb el ministre francès que era molt clar. Pel corredor mediterrani només ha tingut bones paraules i declaracions a la premsa d’interès purament electoral. L’única cosa que s’ha escrit i signat és l’acord amb el ministeri francès pel corredor central. Aleshores, quan hi va haver aquest pacte, el president Mas el va negar i després es va haver de retractar dient que no tenia prou informació.
Tenint en compte aquesta actitud del govern espanyol fins ara, la Generalitat no hauria d’anar a la festa d’en Blanco. Però com que són uns provincians subordinats fan allò que els surt de dins: anar a fer un ‘Benvingut Míster Marshall’ al ministre espanyol.
A més, sembla que el traçat pot desconnectar Alacant de la resta del país. Però en definitiva, cal tenir molt en compte que el corredor no es farà mai. Porten més de vint anys enredant la troca. No es farà mai. El problema és que si la Unió Europea finança el 10%, això vol dir que el govern espanyol hauria de posar-hi el 90% restant. I això és impossible que ho faci. Faran allò que els interessa, que són les connexions d’Algesires, Madrid, Guadalajara i Saragossa. Ho faran per vertebrar Espanya amb cables d’acer.
Un ‘corredor mediterrani’ que passa per Madrid, tots sabem de què es tracta. Després de vint-i-cinc anys reivindicant aquesta infraestructura sense aconseguir res, ja sabem que amb Espanya no s’obtindrà. Per tant, qui vulgui una connexió ferroviària de mercaderies d’ample de via europeu amb les xarxes europees ha de saber que això només ho farà un estat català. L’estat espanyol no ho farà mai.
Article publicat a Vilaweb el passat 18 d’octubre de 2011
