Sovint algunes persones em pregunten si Morella forma part de la Franja de Ponent. La resposta és que no, que la Franja sols són les terres de parla catalana sota l’administració de l’Aragó. Malgrat aquesta resposta Morella amb la seva comarca, i amb la resta del territori del bisbat de Tortosa de l’actual província de Castelló, formen també una franja vertical al nord del País Valencià amb unes característiques i amb una problemàtica molt semblants a la de les terres veïnes del Matarranya. És una franja de terreny que separa o uneix el País Valencià amb el Principat de Catalunya. La gent d’aquesta franja és la mateixa que la de les comarques veïnes del Matarranya i de les Terres de l’Ebre. Malgrat que amb petites variacions, tots tenen la mateixa llengua, l’economia i l’orografia és molt semblant i la història, al llarg dels segles, també ha estat semblant. A Vall-de-roures, Tortosa i Morella tothom parla del general Cabrera i dels carlistes, dels maquis, darrerament també han parlat de la lluita que tots junts han portat contra el transvasament de l’Ebre i actualment parlen de la Taula de la Sénia. Una mancomunitat creada recentment que engloba a moltes poblacions del País Valencià, de les Terres de l’Ebre i del Matarranya.
Quan vaig cap al Matarranya sovint passo per Morella. Després de travessar la muralla i poder aparcar el cotxe, que cada vegada és més difícil, vaig a visitar la llibreria del meu amic Ricard Querol, un dels activistes culturals més important d’aquestes terres. Querol, entre d’altres activitats, ha estat durant molts anys el director de l’emissora Els Ports Ràdio de Morella, que l’any 2004 va guanyar un dels Premis Nacionals de radiodifusió, televisió, Internet i telecomunicacions que cada any atorga la Generalitat de Catalunya. El premi també es feia extensiu a la publicació del setmanari Notícies, que complia els deu anys d’existència.
Querol, moltes vegades em comenta que Morella i la seva comarca, en molts aspectes, és com la Franja, sobretot amb la lluita que tenen que portar a terme per poder conservar i dignificar la llengua en contra de les accions, com actualment ha estat el tancament de TV3, que promou el govern de la Generalitat Valenciana del senyor Camps.
Li comento que l’última vegada m’havia quedat a dormir a l’hotel de l’antiga fàbrica Giner. Em contesta que el lloc és paradisíac, però el servei té molt a desitjar. El senyor Zaplana, en el seu moment, va arrancar la fàbrica i els terrenys dels dominis de l’Ajuntament i del poble i va organitzar una cadena d’hotels amb unes condicions molt favorables per als propietaris. Malgrat aquestes condicions favorables, com sembla que ja tenien fet el negoci, el client no les notava. He de dir que és el lloc on m’han tractat més fredament. Els pocs empleats que hi eren tots parlaven en castellà i l’únic rètol que vaig poder llegir en català va ser a l’ascensor, amb un signe de prohibició de fumar i a sota “Departament de Sanitat, Generalitat Valenciana”. Finalment, l’han tancat.
Després de visitar Morella, vaig passar per Cinctorres, Forcall, Sorita, etc., i en tots els pobles vaig poder constatar l’esforç que fan per poder conservar la seva llengua i cultura. A la vila de Cinctorres, l’amic i un dels propietaris Daniel Guardiola em va ensenyar una fàbrica i destil·leria d’essències naturals que recentment han creat i a Hortells vaig poder degustar la carn a la llosa del restaurant Ramon, un dels millors de la comarca.
Aquesta franja que formen les comarques dels Ports i del Baix Maestrat és tan a la vora que a vegades ens n’oblidem, i els puc dir que són unes terres que en certs aspectes encara estan per descobrir i a més les hem de tenir molt en compte.
