La força del carrer a Hong Kong i a Catalunya

Hong Kong porta diverses setmanes amb manifestacions massives al carrer i enfrontaments entre la policia i ciutadans. El motiu original de les concentracions era una llei que el govern volia aprovar per extraditar fàcilment gent a la Xina. El govern d’aquest territori xinès autònom està força controlat per Pequín. De fet, cada vegada més des que Ho g Kong va passar de mans britàniques a xineses el 1997 per un antic acord. No obstant, el traspàs de poders incloïa que Hong Kong, un petit oasi ‘occidental’ a Orient en el sentit econòmic, mantingués l’autonomia. Això cada vegada passa menys, i és per això que tot i que el govern ha retirat la llei d’extradició, la gent continua manifestant-se. Algunes concentracions han estat molt pujades de to, amb violència, intents d’assaltar el Parlament i mobilitzacions a l’aeroport, i algunes respostes de la policia també han estat contundents, amb gasos lacrimògens inclosos i també violència. Mentre la comunitat internacional es mira tot plegat amb precaució i també preocupació, el Regne Unit ha entrat en joc. El ministre d’Exteriors britànic ha parlat amb la líder de Hong Kong (pro-Xina) per demanar-li diàleg polític, una investigació independent sobre els esdeveniments i la violència, i ha reiterat que dona suport a una autonomia del territori, com es va acordar el 1997. La pregunta és clara: per què cap país europeu s’ha mullat tan clarament en el cas català? Tots han demanat diàleg, però com a mínim no s’han filtrat trucades a la Moncloa demanant explicacions. I tal com estan les coses, no passarà. Com ha aconseguit Hong Kong atenció? La Xina és una dictadura, però a Europa no se li cauen els anells per tractar-la com un país més. El Regne Unit no ha fetun gest fins que la gent no ha empès al carrer, fins que les manifestacions no han estat contínues i massives. Això és el que va faltar el 2017 a Catalunya, i això és el que hi haurà d’haver després de la sentència o en la propera finestra d’oportunitats en un futur proper.