Mentre els fiscals catalans posen seny allà on no n’hi ha (però el fiscal general de la metròpoli no els vol fer cas i vol tirar pel dret), el dret a decidir va fent el seu camí, liderat per un grup de persones, que sense por ni covardia defensen allò que vol i desitja gran part del seu poble. Heu vist mai tanta noblesa a l’hora de defensar un dret que està tan arrelat a gran part del poble català? No sabem quants són, perquè no ens ho deixen esbrinar. Ara vol venir el president del Govern de la metròpoli a explicar-se, diu. Quan el que farà serà intentar remullar-se en banys de multituds, que li prepararà aquella senyora que mana tant, o que es pensa que mana tant, a les televisions on la conviden a fer mítings. Quan podria existir el perill que hi hagués un refredament de l’independentisme, després d’una votació miraculosa, sempre se’n troben que sembla que els paguin perquè encalenteixin els ànims i mantinguin ben viva la flama del desig de la sobirania catalana. Vegeu-ne uns quants exemples, que no tenen res a veure si han esdevingut abans o després del part.
Clara Miralles, estudiant de física, ha fet un treball de grau en el qual demostra que la desaparició del català de València és molt pròxima si no es canvia la política lingüicida del PP. Ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà i les conclusions són demolidores. De continuar igual, el valencià pot desaparèixer del tot, al voltant del 2050. A un tir de pedra. La pèrdua del català a València seria un cop mortal per a la llengua en els altres indrets de parla catalana. Què passaria si se n’adonassin que el castellà es va perdent a Andalusia o a Extremadura?
La caverna mediàtica, tothom sap qui són els que malparlen contra els demòcrates que volen exercir el dret democràtic a decidir el seu futur, són responsables de la violència manifestada per moltes persones a través de les xarxes socials. Això passa massa vegades, però un exemple va ocórrer durant el mes de setembre, quan es varen poder llegir piulades com aquestes: “Bomba en el Camp Nou Yaaaaa!”, “En realidad una bomba en el camp Nou no vendria nada mal”, “los putos catalufos pidiendo la independencia en el Camp Nou. Seria el momento idóneo para poner una bomba y acabar con la basura del país”. Són necessaris més exemples?
Quan el Govern de Rajoy, que no ha fet res més que dir i manifestar que el referèndum era il·legal i que es cometria un delicte si feien la consulta; quan el TC actua amb una rapidesa mai vista, amb l’assessorament de la Sra. Camacho; quan això passava, es va intentar silenciar o no es va fer el més mínim cas de la portaveu del Consell General del Poder Judicial, Sra. Gabriela Bravo, la qual va negar que existís cap delicte en la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Segur que els instigadors de la violència no han fet gens ni mica de cas d’aquestes declaracions. Com que són pacificadores!
El PPC del Masnou va escriure molt abans de la consulta i que va ser publicat a “el Singular.cat”, una piulada en què proposava diversos mètodes violents per actuar contra Artur Mas, si persistia en el procés sobiranista. Aquesta era la piulada: “Si Artur Mas treu les urnes el 9N, ¿Quin mètode et sembla més efectiu perquè entri en raó?, i adjuntava una fotografia amb Artur Mas al Centre, i pels costats una granada, uns guants de boxa, una pistola, una màquina de serrar tions, entre altres ormejos. Posteriorment varen dir que la piulada no era seva i que no l’havien vista, ja que la gestió corresponia a Hootsuite, fent-ne responsable l’administrador i demanant disculpes. Però tot d’una va intervenir Hootsuite España que va afirmar que no tenia res a veure amb l’afer. Que no tenien res a veure amb el contingut publicat, ja que ells no creen ni envien piulades. El mal ja estava fet.
Al que passava en els moments previs a la consulta, que no referèndum, hi podem afegir que aquell que va posar el cul al mig d’un estel blanc pintat en un pedaç blau, aquell que es presentat com a dramaturg, deia que si no hagués existit el català haguéssim estat més feliços i que la llengua catalana havia estat l’efectiu militar de Catalunya. Una persona que parla tan malament de la seva llengua és impossible que sigui capaç de crear cap tipus d’obra dramàtica, que tengui un mínim de decència. Per què la violència sempre es troba en el mateix cantó?
Per si tot això fos poc, ara el cap de l’estat major de l’exèrcit, el general Jaime Domínguez Buj, ha comparat el procés sobiranista català amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles el 1898. Paraules textuals seves han estat: “Cuando la metròpoli se hace dèbil, se produce la caída, como en 1898”, “Las fuerzas armadas son la herramienta para hacer cumplir la ley y la Constitución”, “Los ejércitos deben estar preparados para intervenir en el interior o en el exterior.” Tanta sort que també ha explicat que no creu que el problema català s’hagi de resoldre per la força. Coincideix amb mi quan fa una comparació del que passa amb Catalunya i la metròpoli, com un problema colonial.
