Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

La fi d’un model

|

- Publicitat -

Tots els senyals són a la vista de tothom per a qui els vulgui entendre. Segons la darrera enquesta d’octubre de 2010 del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, un 56,1% dels enquestats volen un estat propi per a Catalunya, ja sigui totalment independent (30,9%) o bé federat a Espanya (25,2%). A més, el 66% creu que el nivell d’autogovern assolit per Catalunya com a comunitat autònoma espanyola és insuficient.

Publicitat

L’evolució del sentiment independentista va a l’alça, i s’ha duplicat del 2008 ençà, segons el CEO. També recullen generalment aquest augment les diverses enquestes d’opinió existents ja siguin de diaris regionalistes (El Periódico o La Vanguardia), com el “Centro de Investigaciones Sociológicas” (CIS) de l’Estat, o estudis diversos com els de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), o els de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS).

La independència no només és viable sinó que significaria una millora substancial del benestar dels ciutadans de Catalunya, ja sigui a nivell psicològic i d’autoestima, d’un aparell mediàtic i polític espanyol que ens vol aixafats i enfonsats, com a nivell econòmic, un cop es tallés l’enorme flux de diners que significa la nostra pertinença a Espanya, quantificat en uns 60 milions d’euros al dia, o uns 22 mil milions d’euros a l’any. A més, fins i tot ara l’expresident Pujol, el gran artífex de l’unionisme a Espanya, veu clarament que, o esdevenim independents, o finalment ens rendim i acabem sent una ridícula i humiliada província espanyola, sempre amb el cap cot i mirant de complaure l’amo a Madrid. Ara som en aquesta cruïlla.

Espanya està avançant a marxes forçades cap a una autodestrucció anunciada. Finalment s’han adonat que la generalització del sistema autonòmic mitjançant l’anomenat “cafè per a tots” va ser un gran error. Ara el volen reparar fent el camí invers, recentralitzant l’Estat, una opció del tot inacceptable no només per a Catalunya sinó també per al País Basc i d’altres autonomies. Només hi ha una sortida: avançar cap a l’assoliment d’un Estat propi. Totes les altres opcions ja han estat provades i rebutjades, des de l’autonomisme dialogant, fins al governar Catalunya amb un govern “amic” a Madrid, que ha significat la més gran clatellada rebuda per Catalunya en temps democràtics.

El nou Govern, amb l’ajut inestimable de la crisi econòmica, amb una Generalitat terriblement endeutada i un Estat espanyol que vol tibar la corda cap a terrenys protodemocràtics només tindrà de fet una única opció: aconseguir més autogovern i més recursos, escenari del tot impossible amb una Espanya enrocada en el conflicte permanent amb Catalunya, o bé guiar el país cap a la nova etapa que ens espera, cap al retorn de les nostres llibertats, 300 anys després d’haver-les perdut.

Si el Govern tingués la temptació de no fer-hi res, i deixar que la situació degenerés cap a una involució del nostre autogovern, la pressió social derivada d’una situació límit provocada per la crisi econòmica i de confiança que patim el forçaria a defensar els interessos de Catalunya davant Madrid. Malauradament, una majoria de catalans només reacciona quan van maldades . I tots els pronòstics indiquen que els propers anys ens posaran a prova. És la fi d’un model, i el començament d’un nou capítol en la nostra història, que lluny d’acabar-se, enfila un nou camí amb forces i esperances renovades. I és que, com deia aquell, “és l’economia, estúpid”!

  

Publicitat

Opinió

Minut a Minut