Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024
Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024

La fi de les caixes catalanes

|

- Publicitat -

Amb la propera venta de CatalunyaCaixa (la històrica Caixa Catalunya) es posarà punt i final a l’anomenat ‘sistema de caixes català’. El procés, una veritable nacionalització encoberta de les principals institucions financeres del país, ha tingut en vistiplau (per activa o passiva, o, pitjor encara, per inacció contemplativa) de les forces polítiques catalanes.
 
Un cop realitzat el primer procés de fusions, en el que la feina bruta es va deixar per al territori, ha de seguir el procés final. Desaparegudes les caixes més petites, fusinades en Unnim; Caixa de Girona integrada a La Caixa; i Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa aplegades a CatalunyaCaixa, també ha desaparegut Unni, que ha estat ‘comprada’ pel BBVA. Tot seguit serà el torn de CatalunyaCaixa, intervinguda per l’Estat, tot i que encara sota el comadament (milionari això sí) del president que la va portar pel camí del pedregal.
 
Sembla que serà, a l’octubre, un gran banc espanyol qui s’adjudicarà la darrera caixa catalana i integrarà d’aquesta manera els 81.000 milions d’euros dels seus actius, amb un important patrimoni immobiliari, el mateix que la va portar a la crisi total. Les opcions d’adjudicació sembla que estarien entre BBVA, Banco Santader i Caixa Bank.
 
Sembla ser que un dels actuals cavalls de batalla dels directius de CatalunyaCaixa i  la Generalitat seria el manteniment del nom de l’entitat, com a marca pròpia. Tot i que com sol succeir en aquests caso, encara que en un primer moment es mantingui la marca, aquest acabarà diluida en el magma d’unes entitats d’aquestes dimensions, com va passar de manera recent amb la Caixa de Girona, que avui dia és només un apunt a la memòria històrica del país.
 
En tot aquest procés cal tenir en compte que les compres i vendes d’entitats financers són en realitat pura ficció ja que amb els diners abocats pel FROB (diner públic en definitiva), en realitat es tracta de regals generosos del govern espanyols al gran capital especulatiu.
 
Mentrestant a Catalunya es troba ja a faltar alguna entitat arrelada al territori que ajudi i dinamitzi el teixit productiu del país, el de les petites i mitjanes empreses, els dels nous emprendors, el del turisme, la cultura, etc.

Publicitat

RMA

Publicitat

Opinió

Minut a Minut