- Publicitat -
El PP i Ciutadans continuen tirant bilis contra l'independentisme en una cursa preelectoral de cada vegada més baixa estofa. Ja no hi ha grans discursos, grans promeses, propostes constructives; ara només hi ha odi, foment de l'odi, i empastifament de la vida política fent ús de les fake news i d'arguments matussers. És la festa de la bilis i l'odi. Avui s'ha tancat la convenció anual dels populars amb un Pablo Casado que ha dit que la societat catalana està “segrestada per una banda de fanàtics racistes i supremacistes”. Un discurs que continuava el d'ahir pronunciat per José María Aznar, que demanava aturar el “cop d'estat”, com Ciutadans recita cada dos per tres.
I així estem. Aquests són, amb tota la probabilitat, els que governaran Espanya tard o d'hora, potser l'any vinent. Potser aquest, qui sap. I Vox hi serà. Abans que això passi, s'han d'esprémer les possibilitats de treure'n alguna cosa de tenir els socialistes a l'Estat. Això sí, sense ser il·lusos. No servirà de res mantenir-los a la Moncloa per sempre a canvi de res. I s'ha d'estar preparats per quan entri el feixisme i la ultradreta al poder.
Mentrestant, les dificultats per les quals passa l'ANC, que repetidament hem apuntat en els últims mesos, han quedat a la llum. Un sector crític vol fer fora Elisenda Paluzie per la “paràlisi” que viu l'entitat. Diuen que l'ANC ja no és assembleària i que no té independència respecte als partits. És difícil predir com acabarà tot plegat, però si fa cinc anys l'ANC era l'entitat independentista de referència inqüestionablement, ara ho és Òmnium. Incontestable. I Jordi Cuixart hi té molt a veure. S'ha convertit en algú que desperta simpaties en tot el moviment, i que està per sobre dels partits. A la biografia de Cuixart encara li falta els seus capítols més importants.
Publicitat
