La festa de la infàmia anti-Catalunya ha començat

La campanya electoral de les eleccions espanyoles ha començat sense massa diferència respecte al període en què els partits no poden demanar el vot directament. L’única és que el vilipendi contra Catalunya s’augmenta en freqüència i intensitat. Avui la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha acusat TV3 d’”incitar a l’odi”. Mentrestant, el PP fa de l’anècdota un tema i es pren les protestes contra un acte de Cayetana Álvarez de Toledo a la UAB com un gest del “totalitarisme” de l’independentisme català. Insults de tot tipus van ser proferits contra estudiants amb ànima rebel i crítica. És la festa de la infàmia anti-Catalunya. I sí, dona vots. En els primers compassos de la campanya també s’ha vist com les friccions de baixa estofa entre ERC i Junts per Catalunya seran la tònica dominant, com al 21D. Els republicans han dit que intentaran impulsar un referèndum d’autodeterminació en les converses amb el govern espanyol (sona molt llampant, però no és res de nou), i també un plebiscit entre monarquia i república. I a Junts per Catalunya li ha faltat temps per replicar als republicans dient que a diferència d’ells, la seva prioritat absoluta és l’autodeterminació. Ens esperen uns dies trepidants, tot i que malauradament els presos polítics s’ho perdran. Les institucions espanyoles són 100% inflexibles i no donen cap opció perquè entrin en joc, tot i ser candidats. Ni debats, ni entrevistes ni actes de campanya. Res. Com si tinguessin la pesta. Vaja, com els tracten Ciutadans, el PP o Vox.