Edició 2343

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 24 de desembre del 2024
Edició 2343

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 24 de desembre del 2024

La festa de la creativació

|

- Publicitat -

Fa 48 hores he assistit al Fòrum Impulsa a Girona al darrera del qual hi ha l’infatigable i optimista empresari Josep Lagares, inventor del concepte creativació (creativitat + innovació). Un miler i mig de persones, la majoria joves, van assistir a unes jornades on es va poder conèixer les experiències de diversos gurús del món de la innovació i una trentena de start ups van exposar els seus primers passos en l’àrea de fira.
Si hagués de resumir els principals conceptes que planaven sobre la jornada són la necessitat de les innovacions amb finalitat social i la necessitat d’innovacions disruptives. La majoria de ponents, fins i tot algun representant d’alguna multinacional, van insistir que el motor de l’empreneduria havia de ser la vocació per millorar les condicions de vida de la gent de forma sostenible. Que la finalitat dels nous emprenedors no ha de posar en primer lloc els diners o fins i tot el nomber de llocs de treball, sinó la creació d’un nou servei o producte que resolgui problemes socials amplis i ho faci sense crear-ne a d’altra gent o al planeta, que som tots.
L’altre gran principi que va repetir-se és una obvietat: el principal enemic del canvi és la rutina i l’actitud conservadora. La innovació evolutiva no és garantia suficient pels grans canvis que necessita la humanitat. Calen innovacions disruptives per provocar salts endavant. Vam tenir ocasió d’escoltar a uns quants representants d’aquesta manera de fer.
Lyn Heward, directora de creació del Cirque du Soleil, que ens va parlar dels nous portals de la creativitat. Amb una experiència rupturista en el gènere del circ que ha permès enedagr una autèntica multinacional amb més de 5.000 persones, va fer una crida a descobrir el poder de la creativitat i la imaginació quen l’apliquem a les nostres pròpies vides.
Christer Windelov-Lidzélius, director de KaosPilot, un model educatiu disruptiu de dicat a la formació d’emprenedors creatius i a la innovacio social. L’escola danesa forma gent amb responsabilitat social i agents de canvi de cara a modular una societat futura més justa. I sempre transformant les dificultats en reptes i aquests en oportunitats.
David Heinemeier, danès fundador de Rubyon Ralls, web de codi obert utilitzat arreu del món. El seu llibre Rework ha esdevingut bestseller per explicar com gestionar empreses de manera diferent.
Anant Agarwal de l’Índia i president d’edX, ha canviat els fonamnets de l’educació amb cursos lliures i gratuïts per internet. El paper de la cooperació entre estudiants on line substitueix les hores innecessàries de professor i permet accedir a classes magistrals dels millors professors del món.
Jonathan Ortmans de Gran Bretanya, president de Global Entrepreneurship Week que posa en contacte mentors i emprenedors joves amb l’objectiu de promoure noves generacions d’agents de canvi social arreu del món.
Fernando fabre de México d’Endeavor Global que catalitza el creixement econòmic a llarg termini mitjançant la selecció, mentorització i acceleració dels millors emprenedors d’alt impacte al món. Va mostrar com aquests emprenedors d’alt impacte tenen una capacitat de replicar i multiplicar iniciatives que van expansionant-se de forma concèntrica.
Al costat dels gurús internacionals el Fòrum Impulsa inclogué la presència de representants autòctons de Wayra, l’acceleradora de Telefónica, de la Fundació per la Creativació, de portals de mecenatge com Verkami o Worldcoo. I culminà amb tres tallers sobre Recursos per emprendre amb Alfons Cornell, Generar un model de negoci amb Verònica Torras, i Generar una idea guanyadora amb Xavier Verdaguer.
El Fòrum Impulsa en un context de grisor i pessimisme va ser un oasi per unes quantes hores on les idees de canvi i responsabilitat social van ser dominants. Dit això, costa d’entendre com en aquests actes, presidits normalment per les autoritats de torn, aquestes no ens expliquin com s’apliquen la lliçó i impulsen canvis amb finalitat social i canvis disruptius, superant les resistències corporatives d’oligopolis, funcionaris o polítics. (Publicat a Economia digital)

Publicitat

Opinió

Minut a Minut