La tasca parlamentària a l’Eurocambra és, sovint, una feina de formiga, és a dir, que una sola acció es nota poc i no és noticiable als mitjans de comunicació, però en canvi, l’efecte acumulat al cap d’un temps resulta important. Deixeu-me posar un exemple: la Comissió de Cultura del Parlament Europeu i, posteriorment el plenari, ha aprovat un informe titulat ‘Periodisme i nous mitjans’ (pdf) que pretén acostar les institucions comunitàries a la ciutadania a través de la comunicació pública. No obstant això, com que la majoria dels parlamentaris té una visió estatista, el text inicial només parlava dels parlaments i administracions estatals i no contemplava el rol que han de desenvolupar les administrations subestatals i locals en la comunicació dels afers europeus. És a dir, de bones a primeres, l’informe obviava clarament el principi de subsidiarietat.
Pot semblar una feina intranscendent, poc rellevant, però he cregut que valia la pena redactar diverses esmenes i negociar-les amb els diputats dels altres grups amb l’objectiu d’incorporar la participació de les regions europees. El resultat són els articles 33, 34, 36 i 37 de l’informe. Penso que, d’aquesta manera, guanyem petites batalles ideològiques i polítiques i que, quan arribin reptes més importants, o fins i tot transcentals per la nostra nació, tindrem un terreny més consolidat.
