La feina ben feta de ANC i CCN

Sé que avui alguna de la gent que ha estat mobilitzant per la base el moviment cap a l’Estat propi pot estar una mica decebuda. M’agradaria però que deixéssim passar unes hores i un cop refredats i amb l’ajuda de sociòlegs seriosos analitzéssim el que s’ha aconseguit; i per descomptat allà on caldrà continuar treballant per avançar.
Hi ha un primer equívoc que és considerar que pel fet que la primera força de les que ara assumia l’Estat propi (que no la independència de forma explícita) ha baixat, el moviment també ha baixat. De fet, s’ha passat de 86 diputats, a 87. El què ha passat és que s’ha diversificat el moviment, cosa lògica si avancem cap un país normal, lliure, totes les forces de tot el ventall ideològic hauran de ser independentistes.
Però hi ha una premissa més important que falla. Sense l’enorme treball fet des de la base per convèncer gent i que va culminar a la manifestació de l’11S, algú creu que Mas hagués incorporat al seu programa l’Estat propi? Algú creu que ho hauria fet Iniciativa? No ens enganyem: fa dos anys només, cap de les dues forces tenia aquest objectiu en el seu programa. Per tant en realitat la feina de mobilització ha fet créixer en dos anys el sobiranisme desacomplexat dels 14 diputats als 87. Del 10% dels electors al 59,01% de l’electorat català amb una participació notablement més alta.
Perquè, doncs, la decepció?. Per les excessives expectatives creades. Els resultats es valoren per les expectatives. I es va produir una efervescència militant que va confondre la mobilització amb el vot que són coses diferents. Està clar que CiU ha tingut tres fugues: una de vots conservadors ben representats per Duran, que consideren que Mas s’ha llançat a l’aventura; una altra dels que no s’han refiat de Mas per les seves ambigüitats i condicionants per avançar cap a l’Estat; i una tercera dels afectats per la crisi. Però siguem clars: qualsevol govern europeu que ha gestionat crisi ha perdut i aquest no és el cas. I que el gruix de l’electorat hagi seguit el viratge sobtat i sorprenent de la seva direcció és mèrit de CiU però molt del moviment de base ANC i CNN.
l'11S es van manifestar un milió i mig o 600.000, tant me fa. Han votat partits per l’Estat propi i el dret a decidir: 2.180.317 electors -un quasi 60%- i només en contra 806.264 un 22%. Amigues i amics de l’ANC i del CNN no fem cas de que no és possible continuar impulsant la marxa cap el referèndum, des d’un govern que quasi triplica a la següent força en el Parlament. L’únic que caldrà és que no es trenqui aquest bloc plural i sobiranista de quatre partits en aquest capítol de calendari nacional; i això voldrà dir dues coses: capacitat per cosir els extrems del bloc i per això és desaconsellable un govern frontista. I segon, continuar mobilitzant per entrar a les zones socials i territorials més impermeables al nostre missatge. Cal estudiar amb lupa els resultats ciutat a ciutat i barri a barri; i allà on fluixeja caldrà redoblar els esforços de raonament. Pensem que el no- i el no sap no contesta del 14% socialista- se sustenta en la desinformació, els prejudicis i la por. Ho tenim tot per guanyar. Com deia un analista, potser serà un procés més lent del que havíem somiat, però més segur, més compartit i irreversible. Felicitats per la feina feta!