El pressupost de la Feria de Abril d’enguany, només a Barcelona, s’enfila als 800.000€. D’aquests, 320.000€ quedaran coberts via subvenció pública, augmentant en 120.000€ la dotació de l’anterior edició. Llavors, tenint en compte que el pressupost no serà cobert per l’administració ni de bon tros, fareu el favor de publicar-ne el balanç, una vegada clausurada la faràndula? No sé perquè, diria que amb tot plegat n’hi ha que s’estan fent d’or. A veure si resultarà ser la bicoca presidir la FECAC, Francisco? Vés què, segons com, jo també voldria presentar-m’hi, perquè hem quedat som catalans, veritat?
Ras i curt, m’emprenya la flamenca subvenció pública que la Feria de Abril rep any rere any. No acabo de veure l’evidència dels motius que us atorguen aquests graus de privilegi. Deu ser que la FECAC és de tots, Francisco? Perquè vostè també és català, veritat?
-Es que no entienden qué es la feria -afirmava en Francisco davant dels periodistes. –No es sólo una celebración andaluza -. No. I ara, quina mala llet, com les gasta qui hagi gosat pensar una bestiesa d’aquesta amplària. Ganes de fer la guitza, Francisco. Nacionalisme excloent… ja sabràs perdonar-los. ¿Qui no s’ha passejat per la Feria de Abril amb espardenyes de set vetes? Qui no s’ha afegit a les rotllanes de sardanes dia sí dia també? Quin goig, eh, aquells vestits de volants i estampats puntejant curts i llargs. O els castells que s’enfilen a ritme de castanyola… Per cert, és probable que necessitem uns quants milers d’euros per tal d’instal•lar algunes dessaladores. És per l’aigua. Resulta que se’ns acaba, tu. Hem d’abastir la zona metropolitana de Barcelona… sí home, allà on vius tu, Francisco. Doncs hem pensat que potser vosaltres, la FECAC, o potser la Junta de Andalucía, o potser el Gobierno de España, ens hi donareu un cop de mà.
Gràcies company!
PE: Ah, i olé.
