L’anàlisi de l’actuació de la dreta respecte a la llengua catalana, als Països Catalans, reflecteix que existeixen diferències segons es parli de les Illes, del País Valencià o del Principat. Sembla que només en aquest existeix la major part de la dreta que estima la seva llengua i la seva identitat; per tant, no parl d’aquesta dreta culta, formada, sense les tares pròpies d’una població conservadora d’idees, però que no vol conservar res de l’herència rebuda dels seus avantpassats. Em referesc a la dreta que ha renegat de la seva llengua i dels trets identitaris, de la dreta colonitzadora, de la dreta que es posa al costat dels descendents dels invasors. Aquesta dreta ha passat de fer una política passiva respecte a la llengua i ha deixat de seguir el lema de Felip V, el 1717, “para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, a una política lingüística completament activa. Ha decidit atacar amb tota la seva força contra una llengua debilitada que lluita per sobreviure, intentant que no pugui aixecar el cap; creu que es troba tocada, com si es tractàs d’un boxejador que acaba d’aixecar-se després d’haver estat tomat per un directe del contrari, i vol aconseguir el KO abans que es refaci. Li ha declarat la guerra oberta sense cap tipus de treva.
Per aconseguir el seu triomf, aquesta dreta no ha dubtat a embrutar-se la boca ni la ploma amb les més ferotges mentides. La primera que diu és que al Principat i a les Illes Balears està desapareixent el castellà, perquè se l’està perseguint i reprimint, que se l’ha foragitat de l’Administració i de l’escola i que es persegueixen les persones que s’atreveixen a utilitzar-lo. Això es fa des de l’artilleria pesada, que actua a les comunitats monolingües espanyoles, toca la fibra nacionalista espanyola i indisposa les persones que no coneixen la realitat. Així creu que robarà vots a l’esquerra, a la qual acusa d’antiespanyola. Té la infanteria col•locada dins el territori on el català és la llengua pròpia i sap que aquesta no pot dir les mentides tan grosses sense que la senyalin amb el dit i, per consegüent, diu el mateix que l’altra, però parla de si s’ha posat una multa a un que només retolava en castellà, o que a alguna o algunes conselleries només s’ha retolat en català, o que a l’escola es fa immersió lingüística, però sempre en un atac frontal contra la llengua.
La dreta antiidentitària que viu al Principat actua de manera poc intel•ligent, ja que les seves bufetades tenen efecte bumerang i sempre acaben rebent; si la seva actuació és intel•ligent, serà perquè espera rebre altres compensacions dels seus de la metròpoli. És el cas d’Alicia Sánchez Camacho, que diu que no poden permetre que el català sigui la llengua vehicular dels seus fills a les escoles. No vol tenir en compte que és completament normal que la llengua pròpia sigui la vehicular, que és l’únic sistema per aconseguir el bilingüisme de l’alumnat, que el castellà s’aprèn sense cap problema i que a molts de centres el català només és llengua vehicular teòricament, però no ho és de fet. I que encara fan falta moltes mesures per aconseguir que els i les estudiants acabin l’ensenyament obligatori usant el català més que el castellà. Aquest tarannà antiidentitari allunya la dreta del PP de les dues primeres posicions en qualsevol tipus d’elecció.
A les Illes, la corrupció ha aconseguit allunyar del poder personatges que ja havien pogut agafar tot tipus de mals vicis, uns perquè han estat declarats corruptes, altres perquè són presumptes i la resta perquè han tengut molta responsabilitat en el moment que s’han fet tantes irregularitats. En aquesta situació ha agafat les regnes del poder una persona que només duu uns anys fent de batle de Marratxí, José Ramón Bauzá, persona que ha anat reduint tot el que ha pogut el català de la seva administració i que quasi mai no l’usa en les seves intervencions públiques, i que obedient als mandats de la metròpoli parla i actua com la Sra. Sánchez Camacho respecte de la llengua catalana. El dia de la seva confirmació com a president del PP a les Illes Balesrs, va afirmar que en comandar (no té cap dubte que el seu partit ho tornarà a fer a les properes eleccions, malgrat la corrupció i malgrat el diari que el representa presenti enquestes desfavorables per començar a armar les bases) derogaria el decret de mínims, que defensa el 50% d’ensenyament en català i el 50%, en castellà, sistema que no garanteix l’aprenentatge del català (ho afirm des de l’experiència), perquè només vol un català residual, perquè espera que se situï el català només en la intimitat (com deia Aznar), per deixar-lo en situació de desaparèixer. També diu que els llibres de text es faran en mallorquí, en menorquí, en eivissenc i en formenterer. No queda cap dubte de les seves intencions.
Enllaçant amb aquesta darrera intervenció, s’ha de remarcar que al País Valencià ja han quasi aconseguit fer desaparèixer la llengua catalana d’Alacant, van eliminant-la de l’Administració i de la televisió (el poc que fan és perquè li diuen llengua valenciana) i no l’han deixada ressuscitar a l’escola. Tot a partir de l’incompliment de la seva llei de normalització lingüística i de totes les decisions del Tribunal Constitucional que sempre ha determinat que el valencià era català.
Tots aquests representants de les sucursals de la metròpoli segueixen les directrius que emanen de la FAES, dirigida per l’expresident Aznar i pel cap visible del partit, Rajoy, que en una de les seves darreres intervencions per mobilitzar votants d’Espanya, ha dit que els enemics de la llengua castellana són els que la prohibeixen en el seu territori i n’imposen una altra, en el nostre cas, la llengua catalana. L’atac contra el català és frontal tant de la dreta que pot aconseguir el poder, com de la dreta més residual i radical. És necessari que estiguem preparats i no abaixar la guàrdia en cap moment. No ho aconseguiran.
