La dignitat d’una acció contra la indignitat d’un govern

“El que hem fet ha estat tancar melons de determinats col·lectius, que tenien xibius muntats i negocis, i això ha creat un ànim de resistència i de conflicte.” Aquestes paraules, segons el “Diari de Balears” de dia 1 de març, varen ser dites pel Conseller d’Administracions Públiques del Govern de les Illes Balears per a explicar l’ampli moviment de protesta civil contra les pretensions d’aquest govern de degradar la importància social del català fent-lo prescindible i relegant-lo a simple característica folklòrica. Aquest conseller, com tots els seus còmplices, té tanta poca vergonya que resumeix tota la resistència ciutadana en favor de la llengua en una qüestió purament dinerària, que és l’única que a ell i a tots els seus personalment els importa. “Ningú pensa mal sinó el qui en fa”, diu l’adagi mallorquí: si el sr. Simón Gornés hi veu interessos merament econòmics en les protestes deu ser perquè ell i els seus no tenen altre quimera dins el cap, la qual cosa concorda perfectament amb els gloriosos anys passats sota la presidència del seu consoci Jaume/Jaime Matas, en què la corrupció muntà al seu punt culminant (per ara…). La tensió entre els governants pepperos i la societat balear per la qüestió de la llengua catalana ha arribat a un punt de tanta intensitat que fins i tot, des de l’1 de març, un membre del col·lectiu “Jubilats per Mallorca”, ha iniciat una vaga de fam per a cridar l’atenció sobre aquesta qüestió i exigir que no es dugui a la pràctica l’amenaça legal contra la llengua del país. Jaume Bonet ha començat aquesta acció, que serà seguida més endavant per altres companys, amb la qual esperen conscienciar encara més gent de la persecució lingüística que sofrim i, fins i tot (¿plourà d’aquest tro?), que alguns diputats del PP considerats no tan fatxes com els altres es rebel·lin i aturin aquesta política lingüicida. És cert que dins aquest partit neofranquista hi ha uns quants personatges que en el passat s’han mostrat moderadament favorables a la promoció del català, però la realitat és que actualment tots els membres del PP balear es mantenen impassibles dins el partit, sense que vegem cap maniobra versemblant encaminada a aturar els atacs. Gests individuals, com el recent discurs del president del Parlament o l’adhesió al Moviment per la llengua del diputat i batle de Manacor, Antoni Pastor, o de l’ex-president Cristòfol Soler, no són per ara més que accions simbòliques i improductives: tots aquests continuen militant al partit genocida i consenten, amb la seva participació en aqueix grup d’extrema dreta espanyolista, que la liquidació del català continuï envant. A la indignitat del govern i dels qui l’aguanten s’hi contraposa la dignitat dels qui denuncien, arriscant-hi la salut, la situació d’ultratge que patim. Per cert, no ho oblideu, els qui persegueixen la llengua catalana a les Balears són exactament del mateix partit que els socis de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya. És a dir, CiU rep el suport dels exterminadors de la llengua catalana. Gràcies, catalanistes de panfonteta!