La dignitat dels politics

                           La política es vocació , professió o especulació?.
¿ Existeix la dignitat humana , en la política ?, ¿ tenen dignitat els politics?; ¿ tenen vergonya els politics ?; ¿ tenen sensibilitat per definir i respectar els sentiments dels mes febles?.
 Faig aquests interrogants , perquè les acusacions i els improperis que s’intercanvien en la lluita per el poder , tant en els mitjans de comunicació, com al Congres i al Parlament , si es produïssin entre directius d’empresa , treballadors i administratius , els jutjats estarien col·lapsats , nomes per aquests afers; però la realitat es totalment diferent , com si les paraules , no tinguessin cap valor ni sentit, perquè no produeixen cap efecte, ni reacció.
 L’estat, es o tindria de ser , com una Cooperativa , en que els socis ,( en aquest cas , Ciutadans ) elegeixen als seus Presidents , i a la majoria dels administratius , que son o haurien de ser retribuïts, amb els “beneficis”, generats de les quotes o impostos del col·lectiu cooperativista o ciutadans ; i si quelcom administrador de l’estat o de la cooperativa , no fa els deures , s’haurien d’exigir responsabilitats , com es suposar que es demanarien al president de la Cooperativa , per part dels socis cooperativistes.
Crec que la moguda , per part dels autoanomenats “indignats”, es un brot molt important , perquè els “cooperativistes,“ (ciutadans), segueixin la trajectòria , que aquest col·lectiu esta marcant, , per intentar canviar totes aquelles normes que no permeten el desenvolupament , per el nou sistema de progrés , per les futures generacions , que es base en un altre revolució industrial, i un altre concepte administratiu, tenint en compta , que difícilment hi tornarà haver treball per a tothom, i que aquest s’haurà  de repartir, i també s’hauran de reduir els beneficis dels poderosos , perquè el benestar arribi a tothom; però per aconseguir això, en depèn la resposta als interrogants amb que encapçalo aquesta reflexió.