Molts ho hauran oblidat, però si fem un esforç recordarem les imatges de l’assalt militar a un vaixell que havien ocupat un grup de treballadors corsos. Era a finals de setembre del 2005, el vaixell era el Pascal Paoli i els treballadors pertanyien a l’STC, el sindicat nacional i de classe de Còrsega. Protestaven per les intencions extremes de l’Estat francès de privatitzar el 100% de la companyia marítima pública (SNCM) i permetre, d’aquesta manera, que un fons de pensions americà hi especulés.
Aquella acció va aconseguir atreure l’atenció de milers de persones i dels mitjans de comunicació. Va ser del tot pacífica i des d’un primer moment, els qui van prendre el vaixell, sense passatge a bord, amb la intenció de traslladar-lo de Marsella al seu port de matrícula, Bastia, van deixar clar que no era cap segrest ni cap acte de pirateria; tan sols era l’intent de “retornar un instrument del desenvolupament econòmic i social de Còrsega al seu propietari, el poble cors”.
A l’Estat, però, li va faltar temps per enviar les forces militars i els comandos “Hubert” de la marina francesa per interceptar el Paoli. Era la primera vegada en més d’un segle que el govern francès enviava l’exèrcit contra treballadors en lluita, i els sindicalistes van ser detinguts i acusats de segrest. Ara, els treballadors han de comparèixer davant els jutjats, motiu pel qual s’està duent una campanya de denúncia i adhesions a l’illa, i a la qual us animem a participar.
I és que aquella acció, sempre pacífica, no fou sinó l’única resposta possible que quedava, i el temps ha demostrat que la SNCM, almenys, no s’ha convertit en una companyia privada al 100% ni ha estat liquidada a un fons de pensions americà, ja que el 30% de capital pertany encara a l’Administració. Les coses, per tant, no s’han fet en va i els treballadors d’aquest sindicat agermanat amb el nostre no mereixen la criminalització, sinó tot el contrari, un reconeixement de la seva dignitat.
