L’any 303, l’emperador Dioclecià autoritza la darrera i més gran de les persecució contra els cristians de l’Imperi Romà. Sant Jordi va morir després de ser torturat i decapitat a la ciutat de Nicomèdia, el 23 d’abril del 303. El futur Sant Jordi rep l’ordre de participar en aquesta persecució; però, en desacord amb la decisió de l’emperador, es confessa cristià. I Dioclecià ordena que el torturin i l’executin.
Quan els cavallers cristians es dirigeixen a Orient per participar en la primera croada, queden profundament sorpresos del culte que existeix envers aquell sant que, a Occident, és pràcticament desconegut. I, en retornar a les seves llars, hi porten la devoció que acabarà convertint Sant Jordi en patró de Catalunya, Gènova, Anglaterra, Portugal, Rússia… Aquest èxit no és tan sols fruit de la seva condició de màrtir de la cristiandat, atès que les llegendes també li atribueixen la participació en diverses grans gestes militars, com la intervenció decisiva en la conquesta catalana de la ciutat de València, el 1238. No és estrany, doncs, que Sant Jordi sigui probablement el sant més venerat dels Països Catalans. En concret, al País Valencià la festa es comença a celebrar l’any 1343, a Mallorca el 1407 i, al Principat de Catalunya es generalitza a partir del 1427.
A Catalunya, la llegenda de Sant Jordi se situa als voltants de la ciutat medieval de Montblanc, on un monstre ferotge tenia aterrida tota la seva població. Per tal de calmar la seva fam, el poble va decidir donar-li diàriament una persona com a presa, fins que li va tocar a la filla del rei ser l’àpat del monstre. Aleshores, mentre caminava al seu encontre, la princesa va trobar-se amb un jove cavaller a qui li va recomanar que fugís perquè el drac també se’l menjaria. De sobte, però, la fera va aparèixer i el jove li va clavar la llança i el va malferir. El cavaller va lligar la bèstia pel coll i l’hi va donar a la donzella perquè la dugués fins a la vila. Després de la comesa, el rei va oferir-li la mà de la princesa, però Sant Jordi va dir que no la mereixia perquè simplement havia tingut una revelació que li exigia d’alliberar la princesa i Montblanc del flagell d’aquell monstre. Així és com, a les antigues muralles del poble, encara es conserva un gran portal, el Portal de Sant Jordi, per on, segons la tradició, va sortir la donzella a cercar el monstre i, per on, més tard, va retornar victoriós el cavaller.
A partir del 1995, la UNESCO institueix el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor que, com hem vist, té el seu origen a Catalunya i que se celebra de manera espectacular i acolorida. Un dia de primavera en què Catalunya s’empolaina amb roses (símbol de la Diada de Sant Jordi) i llibres (Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor).
