La desunió fa la misèria

Ara que l’atac contra els catalans de tots els països és més fort i constant que mai, ara que la debilitat del PSOE ha enfortit els lingüicides del PP, pareixia lògic que els qui es consideren defensors del país fessin pinya per a mirar d’aturar al màxim l’envestida iniciada a les darreres eleccions regionals (em sap greu haver-ho de dir així, però és la realitat) i previsiblement continuada amb les pròximes eleccions generals espanyoles. Sense caure en la trampa de fer concessions descaradament dretanes i anti-socials en nom de la unitat, era fàcil que a les Balears s’unissin tots els partits que es reclamen “nacionals” (en el sentit local del terme) per a presentar una candidatura que fos la veu dels illencs que a més de ser gelosos de la seva cultura i de la seva llengua estan empipats de l’espoliació econòmica que les Balears sofreixen per part de l’estat que les empresona. Es podien deixar de banda determinats matisos programàtics de cadascun i aplegar-se tot entorn d’allò que tenen en comú, que no és (teòricament) poc. Doncs bé, aquesta esperança novament (i per enèsima vegada) s’ha esvaït per la tossuderia d’un partit esquerrà d’àmbit insular mallorquí que té per enemic principal un altre partit esquerrà d’àmbit nacional català. Per a aqueix partit, ecologista, socialista, mallorquinista, és més important que desaparegui l’altre partit ecologista, socialista, catalanista, que no aturar la croada pepera anticatalana. ¿Ho enteneu? Jo no, si no és que tot el mallorquinisme i ecologisme d’aqueix partit és mentida. La política de les Balears és absurda per la banda esquerra, plena de bregues ridícules d’origen personal. És, en canvi, coherent per la dreta, quasi tota aplegada dins el neofranquisme pepero, els únics interessos de la qual són mantenir els seus privilegis econòmics i socials i prosseguir la labor de destruir el paisatge illenc i d’eliminar la llengua catalana, que els fa més nosa que una busca dins l’ull.
La misèria arreplegada per aqueixa candidatura suposadament balearista anti-unitària el 20 de novembre (¿deu ser casualitat aquesta data?) serà el premi a la beneitura. Llavors vendran les lamentacions i els propòsits d’esmena… Bé, tant de bo m’equivoqui i els desunits se’n duguin qualque tros del pastís. En el fons, voldria dir que la societat de les illes comença a reaccionar.