La realitat s'imposa, i els resultats de la CUP a les darreres municipals, no han acabat de ser els esperats. És per això que porta dies replantejant-se què han de fer per recuperar el cabal perdut, i de pas donar ales al procés, de nou. I en aquesta tessitura, una de les mesures preses ha estat deixar repetir als seus parlamentaris una nova legislatura. I això obre directament les portes al retorn de David Fernàndez, el veritable referent de la CUP, i de molts altres independentistes, el líder que diuen que no tenen.
La trajectòria de Fernández és força coneguda més enllà de l'anècdota de la sandàlia i Rodrigo Rato. És el referent de discurs i de diàleg que no hauria d'haver abandonat el Parlament, però es dona la casualitat que podria tornar sense el desgast dels líders de les altres formacions. Fernàndez és un referent. També ho va ser en el seu moment Jordi Pujol. L'octogenari expresident (se li van treure tots els honors de president), va confessar just avui fa cinc anys tenir comptes familiars no declarats a Andorra, el famós cas de la 'deixa' de l'avi, que va fer caure un mite i va donar el toc definitiu a una Convergència i Unió que havia quedat greument ferida després del Cas Palau i la caiguda de Fèlix Millet.
Demà, més enllà de ponent, primera sessió d'investidura de Pedro Sánchez, amb el discurs del candidat. El líder del PSOE sembla que finalment assolirà acord amb Podemos, i segurament amb els independentistes també (aquests, a canvi de res més que falsa esperança), pagant el preu d'un govern de coalició que veurem com es gestiona, però que podria comptar, a banda d'amb els habituals ministres nefastos, amb Pablo Echenique, un ex Ciutadans camuflat a la formació lila. Esperem que no el facin minstre de l'administració territorial, almenys. Com bé saben, l'independentisme es troba en hores baixes, a prop d'una nova estocada amb la sentència dels presos, però… a més d'un li agradaria estar tan derrotat conservant el gairebé 50% dels vots del país. Catalunya ho té molt difícil ara mateix, però s'aferra a allò que ningú no entén: que conservi tanta gent al seu voltant.
