Aquest dissabte, la Candidatura d'Unitat Popular ha decidit entrar en acció i presentar-se per primera vegada a unes eleccions espanyoles. Això ha sacejat tot el panorama electoral independentista, que s'estava organitzant al voltant de diverses opcions. Vegem-ho:
En primer lloc, Albano Dante Fachín i el seu Som Alternativa, que s'ha estat reunint aquests dies amb Primàries (Jordi Graupera). Fachín apostava clarament per una candidatura unitària.
Primàries, doncs, ha decidit que es presentarà també buscant construïr una candidatura de bloqueig. Deixen en segon pla allò de la llista unitària, perquè no tindria sentit després del que van fer a les municipals.
Poble Lliure, que havia dit si es tornava a fer un Front Republicà, havia de ser sense Albano Dante.
La Crida / JxC / PDecat, i Laura Borràs, la cap de llista a Madrid, que només parlarien d'una candidatura unitària, en el cas del PDECat, també amb la condició que no hi fos Dante Fachín. De moment no han manifestat més programa, i Borràs va generar fa uns dies un petit conflicte per dir que no hi haurien d'anar els presos a la llista. Avui s'ha anunciat que hi posaran tots els possibles.
ERC, que ha rebutjat, com era d'esperar la proposta de llista unitària, ha tornat a parlar d'estratègia comuna, de diàleg i segurament haurà de patir el desgast del suport a la investidura de Sánchez, que no s'ha arribat a materialitzar. El discurs és seriós però poc engrescador, a les portes de la sentència.
I, com dèiem, la CUP. Els anticapitalistes han decidit presentar-se i això ha provocat una sèrie de conseqüències. La primera de totes, que l'independentisme en generial podria recollir més vots, si la CUP arriba a sortir. De fet, de tots els moviments extraparlamentaris (Front i Primàries) són els que tenen més opcions de sortir. La CUP ha dit, en primer lloc, que es presentaran amb candidatura pròpia.
La segona conseqüència, ha estat que Albano Dante ha anunciat que la seva formació no es presentarà (acusant a tothom), per no dividir més el vot. Tanmateix, suspesa presentar-se en el procés de primàries de Graupera, tot i que ell sempre ha dit que no és independentista.
La tercera, Endavant (el corrent més anticapitalista de la CUP), passa per sobre de Poble Lliure i de la possible candidatura de Mireia Boya, que surt perdent. Caldrà veure qui trien.
La quarta, si la CUP es presenta, es recolliran més vots independentistes, però algunes aniran en detriment d'ERC, que segurament perdrà la primera plaça front el PSC. Tanmateix no és una dada massa rellevant, perquè són unes eleccions espanyoles.
Per tant, de moment, tindrem poc o molt una configuració electoral similar a la que tenim a Catalunya: tres partits independentistes amb opcions de sortir: ERC, JxC i la CUP. A banda, la candidatura outsider de Graupera que l'únic que farà (si aconegueix els avals) és fer perdre vots independentistes, com va passar a les, i això podria perjudicar novament la CUP.
Ja ho veuen. A Madrid no estan massa millor. L'irrupció d'Íñigo Errejón i la seva candidatura ha fet més mal a Iglesias del que es pensava el líder podemita. Errejón ha anunciat aliances amb gairebé tots els territoris nacionals que fins ara simaven amb Podemos, excepte a Catalunya, on podrien presentar a Coscubiela. Això no va masa a favor del PSOE tampoc, perquè tanta fragmentació podria portar a una situació que no sumés amb ningú, ni tant sols Cs, i només una Gran ALiança amb el PP fos possible.
La jornada ens ha deixat una portada de l'ABC acusant Quim Torra d0ordir una conspiració amb els CDRs detinguts, per deixar-los 'assaltar' el Parlament (la Generalitat ha negat la veracitat a aquestes informacions), i després una manifestació molt potent aquesta tarda a Sabadell, amb més de 12.000 persones convocades per Alerta Solidària i altres, per l'alliberament dels detinguts el 23S.
