LA CUP: 3 GENER

La solució salomònica del secretariat de la CUP consisteix a eliminar les dues opcions més extremes de l’empat de Sabadell: Opció 1 (Sí a Mas): Donar els 10 diputats a Mas, amb 1515 vots. Opció 2 (No a Mas): Anar directament a les eleccions, amb 1515 vots.
 
El secretariat de la CUP recupera pel 3 de gener, les opcions eliminades en la primera i segona votació. Eliminades, perquè no varen assolir ni 150 vots.  Tanmateix, salomònicament, el secretariat les posa ara, de nou, en una papereta i tothom les tornarà a votar.
 
Els militants optaran, el 3 de gener, entre inhibir-se (Això és, votar abstenció, la 4 opció a Sabadell, eliminada en la primera votació) o bé votar només a Mas i no acceptar el seu full de ruta (la 3 opció de Sabadell, eliminada en la segona tanda de votacions).
 
A les hores, les opcions 3 i 4 ja es veien com solucions de compromís. Unes vies de pacte entre les opcions més radicals (l’opció 1 i 2). Tanmateix, els bàndols varen anar a barraca, sense diplomàcia i directe al gra.
 
De les dues opcions, la 4 era la mà que oferien els contraris a Mas als altres. El Ponç Pilat de la història l’havia practicat, fa ja vint segles. Rentar-se les mans, el “ja s’ho faran” era el “compromís” que proposaven els partidaris de la 2 opció als de la 1.
 
Investir només a Mas (amb una pinça que estalviï el basqueig) era la 3 opció a Sabadell. Una sortida de “compromís” davant el pressing dels 1.600.000 votants de JxSí.  S’investia a Mas per a sortir del pas. Seguidament es tornava a l’oposició. Era una fórmula de “compromís”, també.  De fet, és un xut endavant, sense voler fer gol.
 
Es fa difícil preveure què faran els militants el dia 3 de gener. Tothom sap que la CUP és una organització que lluita per principis. Les estratègies i les tàctiques que els amollen a les circumstàncies no les practiquen. De manera que es fa difícil fer una predicció.
 
Tanmateix la tàctica Ponç Pilat (opció 4) amorra la CUP a l’estratègia de Podem. És una tàctica que l’unionisme aplaudeix i Madrid salta de joia. Rentar-se les mans els fa nets. Però, comporta l’estratègia de sortir del procés de JxSí. Encadena l’independentisme al dret a decidir, a un referèndum pactat amb l’estat. Recula pantalles avançades i tornem a la casella de l’autonomisme.
 
La tàctica del xut endavant (opció 3) serveix per a sortir del pas. És una tàctica circumstancial. Manté la CUP dins l’estratègia del procés de JxSí. Però no vesteix. Perquè la CUP continua sense dirigir res de res. Tanmateix li permet donar-se un temps de repòs. No perd els trumfos guanyats en el 27S i està lliure cara futurs escenaris.  
 
Què faran els militants de la CUP? Sembla que ara, a l’hora de votar, deixaran els principis de cantó i valoraran les estratègies. Finalment, la CUP farà política institucional. Com els partits polítics de sempre. Això els anirà bé. Ho espero, de veritat.
 
Isidre Palmada 
Banyoles, 1/1/16