LA CRUA REALITAT
A cops de porra i a cops de presó i exili estan fent baixar el suflé republicà. O això els sembla. Els hi sembla tant que en baixar aquest apareix emergent l’altre encara molt més consistent: Espanya és un forat negre.
El FMI ha tornat a avaluar la banca espanyola i hi veu una excessiva dependència de la liquiditat del BCE, massa exposició al deute públic i una baixa rendibilitat. Com que les compres de deute per part del Banc Central europeu cauen en picat, la pèrdua de les injeccions de l’Eurobanc augmentaran els costos de finançament d’aquests bancs.
Dels Estats de l’Europa occidental Espanya encapçala la llista dels percentatges sobre el total d’actius exposats al deute públic. Per posar una comparativa entre Espanya hi exposa el 10% Itàlia menys del 2%. O bé Espanya lidera per la cua la llista dels percentatges per riscos assumits, la qualitat del capital.
Diu el FMI que un 6% del finançament dels bancs espanyols ve del BCE. (Hi ha un banc que arriba al 17% i no diu quin, ai la transparència !) També que hi ha grans dubtes que els bancs espanyols puguin aconseguir finançament en un context de tensió dels mercats. El FMI denúncia que els diners que ha prestat al 0%, als bancs espanyols s’han utilitzat per a comprar deute de l’Estat sobre el paper amb rendiment del 3%. Però que en la mesura que la bicoca s’està acabant no podran anar al mercat majorista i podran patir tensions altes de liquiditat.
L’empantanegament de la banca amb el deute portarà a pèrdues en la mesura que es produeixi la inevitable pujada dels tipus d’interès
El FMI també avisa que les 14 entitats principals depenen excessivament dels instruments de capital de menor qualitat: fons de comerç i crèdits fiscals diferits. Les noves normes regulatòries obligaran els bancs espanyols a augmentar el capital un 10%. Un altre repte complicat. En el test d’estrès amb tres escenaris normalitat, estancament i recessió, en el tercer supòsit diversos bancs no complien el requisit de capital mínim.
El FMI acaba concloent que una dècada després de la crisi la banca espanyola continua arrossegant greus problemes estructurals.
No podia ser d’altra manera en un Estat on la vinculació de poder financer i polític és tant íntima. I la de poder financer i mediàtic també. Amb un Estat que tot ell és una mentida i una prevaricació massiva. Montoro presenta números falsos. Per exemple, dóna com a ingressos de l’Estat uns 47.000 milions pendents de cobrar per hisenda. Amagant que uns 27.000 provindrien d’empreses ja desaparegudes i la resta d’empreses totalment insolvents. La banca espanyola sempre tant madrilenyitzada i al servei del PP i els seus corifeus va rebre el regal de la Caixa de Catalunya sobre la que havia mostrat interès el Crédit Mutuel francès que se li va barrar el pas. Aquesta banca popular ha extingit el crèdit a les pimes, especialment les catalanes. Aquesta banca que finança operacions d’estat (necessitem un Podem de dretes, va dir un banquer; i el van finançar); i amb vinculacions amb policies de les clavegueres de l’Estat resol afers interns de família a la manera de El Padrino.
Una banca que dóna cobertura a un Estat dilapidador i corrupte, que ara mateix està a punt de provocar una revolta de les Comunitats autònomes per l’asfíxia pressupostària a favor de l’aparell central, que està conduint al col·lapse els serveis públics, especialment els sanitaris. Un Estat que continua practicant un zel recaptador asimètric, que està martiritzant amb inspeccions duríssimes els empresaris catalans mentre continua amb la laxitud habitual a Madrid i altres comunitats autònomes.
De tot plegat dues conclusions. Primer: allunyin els seus diners de la banca espanyola, no per patriotisme, sinó per autoprotecció. Segona: a Espanya no cal que l’ensorri la República catalana, ho farà la seva casta.
publicat a Regió 7
