Ahir es va presentar finalment la Crida Nacional de Carles Puigdemont. Una nova formació amb segell d’autor, com hem vist durant aquests darrers mesos. La nova formació neix per ocupar, efectivament, l’espai centredreta del país, que és el mateix que ocupava el PDECat, Democràcia i Llibertat, o Convergència i Unió. També Junts per Catalunya, tot i que amb un cert encert a l’hora de promoure un discurs més ampli que va aconseguir atraure gent de l’àmbit de la CUP i d’ERC a petita escala. El nou moviment, doncs, pretén agafar-se a l’estela de la figura del president legítim i recollir tant l’esperit de l’actual JxC (una marca legalment del PDECat) i també de Junts pel Sí.
El nou partit va omplir el Nou Congost de Manresa amb més de 6.000 assistents, entre els quals es van poder veure cares tant diverses com ara l’alcalde de Montblanc i d’Esquerra Republicana, Pep Andreu, o l’icona convergent de tota la vida, David Madí. I també personatges com Ramón Cotarelo, que havia engrossit les llistes d’ERC. Formalment, la Crida neix fent aquesta apel·lació a la resta dels partits, però més enllà dels suports puntuals, no s’espera cap integració i cap transvasament significatiu. I, per a què servirà la Crida, doncs? De moment serà un contrapès incòmode pel PDECat, però també un possible revulsiu a la gran capital. Però, què serà a nivell de programa? En principi, no hi haurà cap novetat respecte el que hem vist ara.
Tant el president Torra com Puigdemont segueixen en el mateix discurs de proclames simbòliques. Això sí, escoltar Puigdemont, pel que representa, motiva molt més. Ni ERC ni la CUP s’han immutat massa i fins i tot els republicans han donat la benvinguda a la “nova refundació de Convergència” amb certa sornegueria, a l’espera de trobar, finalment, un nou interlocutor únic amb qui poder construir el camí futur. La pugna, doncs, seguirà però entre aquest esbarzer, una petit clariana d’unitat: Xavier Vendrell, el qui fou secretari d’Organització d’ERC i va saltar en el Congrés del 2008, va treure l’ànima alpinista que comparteix tanta gent del país, i va explicar que l’1 d’octubre s’havia llençat el primer atac al cim, i que no havia sortit bé. Però el bon alpinista era aquell que hi tornava, i ara amb l’avantatge de saber com és el cim. Vendrell va demanar més suports i atacar el flanc internacional de la muntanya. L’anàlisi de l’exlloctinent de l’antiga Esquerra va rebre un tuit de suport del president Puigdemont, i un altre de la gent que gestiona el compte de Junqueras. Ja és alguna cosa més que res.
