Laura Borràs és sota d’una creixent ombra de dubte per les acusacions de contractes irregulars quan era la directora de l’ILC. Avui el Suprem oficialment l’ha declarada investigada per presumptament trossejar contractes públics en fraccions de menys de 18.000 euros per estalviar-se haver de fer un contracte públic i poder atorgar certs serveis a un amic seu. Una pràctica que seria tramposa i que, de ser certa, no l’allunyaria tant de l’antiga Convergència com els líders de JxCat pregonen. La resta de l’independentisme es mira el cas amb cautela, amb dubtes sobre la veracitat de les actuacions judicials degut els precedents de guerra bruta, però també amb dubtes sobre ella. Aquesta dicotomia és la que per exemple ha expressat la CUP. Els qui deuen mirar-s’ho amb més inquietud, però, són els propis caps de JxCat, que veuen en ella la futura candidata a ser la primera presidenta dona de la història de Catalunya. Ara mateix, a banda d’ella, no tenen cap altra cara visible residint lliurement al país per posar-la de cap de llista.