‘La copa de los españoles’

Que n’hi hagin moltes més! De xiulades al Rei i al Príncep en un camp de futbol, em refereixo. I més si la lideresa de la Comunitat de Madrid és tant susceptible que fins i tot es planteja jugar la final de la Copa del Rei a porta tancada per evitar ultratges als símbols nacionals (els seus). “La copa de los españoles”, en va dir Esperanza Aguirre del trofeu que bascos i catalans es jugaran al Calderón aquest divendres al vespre. I, per això, les graderies de l’estadi haurien d’estar, segons ella, plenes de banderes rojigualdas, si pot ser amb toro inclòs, i cantant l’himne d’Espanya. Es clar, les realitats perifèriques no importen a la presidenta de la Comunitat de Madrid que, en més d’una ocasió, ja ha estat hostil a la realitat plurinacional d’Espanya i ha demanat una revisió del cafè per a tothom.
 
De fet, ara que Espanya es trenca ja gairebé tant me fa veure actituds com la seva. Al final, legitima més encara les reivindicacions catalanes que volen un millor tracte des de la capital del regne o, ans al contrari, bon vent i barca nova. Entenc que el discurs de“Una, grande y libre” encara té addictes a la capital, i més encara quan s’han de tapar les vergonyes d’una administració autonòmica que ha tunejat les comptes públiques i amagat el dèficit que té. Desviar l’atenció és un dels esports favorits de la nostra classe política, sobretot quan els toquen el voraviu. Ara mateix, a Madrid s’hi poden fer moltes coses, però una d’elles és xiular i protestar: perquè el seu govern autonòmic no és transparent, perquè la Moncloa només sap anunciar retallades (algunes d’elles, agreujant encara més la política d’austeritat catalana), perquè a Cristiano Ronaldo el final l’acabarem pagant entre tots gràcies al rescat de Bankia i, perquè no, criticar una casa reial que ha deixat el señorio espanyol i s’ha empeltat de barroeria i mala praxis.
 
Imagineu-vos presidenta si hi ha motius per xiular la llotja d’autoritats aquest divendres. Per tant, si tant mal us fa que ultratgin els vostres símbols nacionals, penseu que els xiulets serveixen per exterioritzar la indignació pel cas Urdangarin, la cacera d’elefants a l’Àfrica de Sa Majestat o el malestar per la manera com els polítics gestionen la crisi econòmica. Potser no us bullirà tant la sang i recordareu que la llibertat d’expressió és un símbol inequívoc del fet que aquí tenim democràcia.