Dimarts el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovava el Pla Anual de Cooperació al Desenvolupament 2009, un document elaborat per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària (DGCDAH) que fou dictaminat favorablement pel Consell de Cooperació el passat 23 de gener. Avui es presenta davant la Comissió de Cooperació i Solidaritat Internacional del Parlament de Catalunya.
El Pla Anual de Cooperació 2009 té un pressupost de 65,2 milions d’euros i representa un 74% del pressupost d’Afers Exteriors i Cooperació.
I què és el Pla Anual de Cooperació? Els plans anuals són, d’acord amb la Llei Catalana de Cooperació al Desenvolupament, els principals instruments programàtics i d’orientació política de què disposa el Govern per a desplegar anualment, en accions concretes, els compromisos que fixa el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2007-2010.
“És el mateix de sempre i això no és notícia” podria argumentar un periodista espavilat.
Doncs no, aquest no és el cas.
Perquè els exercicis de planificació mai no es donen en el buit, i el context esdevé un element ineludible que determina molt significativament les polítiques que cal aplicar. També en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. I si bé algunes de les circumstàncies que condicionen el Pla Anual 2009 són intrínseques al cicle de planificació de la Cooperació Catalana, d’altres tenen un caràcter excepcional i estan estretament vinculats a la crisi econòmica al sistema de finançament.
El context de crisi econòmica actual, que ha evidenciat encara més les deficiències de l’actual model de finançament de la Generalitat de Catalunya, obliga a configurar un escenari econòmic per a la política de cooperació per al desenvolupament que dista en pràcticament un 37% d’allò previst en el Pla Director 2007-2010. I no només això, sinó que per primer cop en la petita història de la política de cooperació de la Generalitat de Catalunya, el pressupost previst per al 2009 és inferior al del 2008.
Aquesta circumstància afecta l’exercici de planificació anual de la Generalitat en dos sentits. Per una banda, l’escenari econòmic que defineix la Llei de Pressupostos recomana certa contenció i l’aplicació d’una lògica de continuïtat en l’agenda d’actuacions, més que d’impuls de noves iniciatives, en aquest àmbit. Per una altra, el fet que el 2009 esdevingui el tercer any d’aplicació del Pla Director en un mandat de quatre anys, obliga a emprendre accions positives en determinats eixos amb la finalitat de revertir les tendències de distribució de l’ajut que més s’allunyen -en alguns casos per excés i en d’altres per defecte- de les fites fixades pel Pla Director.
El Pla d’enguany preveu destinar la majoria de recursos als països i territoris considerats d’actuació prioritària o preferent i que són el Marroc, Palestina, Equador, Bolívia, Colòmbia, Nicaragua, el Salvador, Guatemala, Moçambic i Senegal. Pel que fa als sectors prioritaris, es donarà continuïtat al treball en dret a la salut i l’aigua i en enfortiment de les capacitats productives, i s’incentivaran iniciatives adreçades a la resta dels objectius prioritaris que actualment estan per sota dels percentatges previstos. Parlem del dret a l’educació, apoderament de les dones, governabilitat i drets humans, sostenibilitat ambiental i la promoció de la pau.
En Acció Humanitària, a banda de seguir apostant per una millor coordinació davant emergències, el Pla proposa incidir més en les grans crisis humanitàries a l’Àfrica subsahariana i en els conflictes oblidats. I pel que fa a la línia estratègica d’Educació i Capacitats, es preveu l’elaboració i adopció d’una Estratègia d’Educació per al Desenvolupament, així com l’enfortiment de la coordinació entre actors en comerç just.
Tot i així, i perquè els actors tradicionals de la Cooperació Catalana no pateixin directament aquesta aturada, el Pla preveu mantenir el mateix nombre de recursos que l’any passat a les ONG i a la resta d’actors catalans de cooperació al desenvolupament, fet que provoca la disminució de recursos esmerçats a la cooperació bilateral directa i a la cooperació multilateral.
Però el que caracteritza aquest Pla anual 2009 és el seu compromís per avançar amb la qualitat de l’ajut. I això es tradueix en una agenda molt focalitzada en els esforços de confluència amb els compromisos de concentració geogràfica i sectorial establerts al Pla Director, així com en l’elaboració, debat i aprovació de documents estratègics de planificació, seguiment i avaluació, des d’una concepció participativa.
Així, el Pla anual 2009 preveu l’adopció de l’Estratègia País Prioritari (EPP) Nicaragua, i l’elaboració de les EPP a Colòmbia i Marroc, junt amb l’inici de l’EPP a Moçambic, l’adopció de l’Estratègia sobre Codesenvolupament, l’adopció de les Directrius d’Avaluació, l’elaboració i desplegament de les Directrius per a transversalitzar la perspectiva de gènere i l’adopció de l’Estratègia de Cooperació Multilateral, etc.
Addicionalment, enguany caldrà iniciar la preparació del nou Pla director de cooperació al desenvolupament, amb l’objectiu que pugui ser aprovat durant el primer semestre de l’any 2010 i es pugui començar a aplicar a l’inici del nou cicle el 2011.
Per altra banda, el Pla desplega els principis d’eficàcia de l’ajut que es deriven de la Declaració de París i del Pla D’acció d’Accra en diversos sentits: en els esforços per alinear la planificació de la cooperació catalana amb les necessitats i prioritats dels països socis, en els esforços per elaborar documents de planificació estratègica que siguin apropiats i participats pels actors de desenvolupament dels països socis, en els esforços per apostar per l’enfortiment de les capacitats i sistemes públics d’aquests països (mitjançant els instruments programàtics sempre que sigui possible), i en els esforços de coordinació de la cooperació al terreny amb la comunitat internacional de cooperació al desenvolupament.
El Pla també preveu adoptar mecanismes per avançar en la millora de la coordinació de l’acció de govern, com ara l’establiment d’acords marc entre l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària (DGCDAH) i els Departaments de la Generalitat, així com diverses missions d’identificació i actuacions conjuntes als països prioritaris de la cooperació catalana.
Finalment, la construcció progressiva de les capacitats necessàries per a fer front al repte de la qualitat i de l’eficàcia, que ha tingut un paper central en el darrer exercici, continuarà el 2009 mitjançant l’impuls d’un Pla de Millora de l’ACCD, principal òrgan d’execució d’aquesta política pública, i a través del desplegament gradual de l’estructura organitzativa de la DGCDAH.
Cal destacar que, en compliment de la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya, el Pla anual 2009 suprimeix l’ajut reemborsable introduït l’any 2008, tot i que manifesta la voluntat d’obrir una reflexió conjunta amb la resta d’actors de la cooperació catalana sobre la cooperació econòmica i financera i la conveniència de considerar en un futur una línea d’ajut reemborsable per facilitar l’accés a crèdit que segueixi les recomanacions del CAD de l’OCDE. Això respon al compromís assumit en el marc del Consell de Cooperació amb l’objectiu de construir, en el mig termini, un consens entre els actors al voltant de l’ajut reemborsable coherent amb els principis, valors i prioritats de la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat.
Dit tot això, i malgrat els avanços en l’àmbit de la qualitat de l’ajuda, a ningú se li escapa el seriós retrocés que representa el projecte de pressupost de la Cooperació Catalana per a 2009, com el de la resta de polítiques públiques que ha d’executar la Generalitat de Catalunya durant aquest any. Un pressupost escanyat per un sistema de finançament autonòmic injust i insuficient de totes totes.
Cal dir però, que l’incompliment de les previsions d’ingressos que va fer el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya el juny de 2007 ha provocat que, malgrat que hem patit serioses retallades pressupostàries des del primer any d’aplicació del Pla Director, el percentatge resultant dels recursos esmerçats en cooperació al desenvolupament sobre els tributs propis recaptats per la Generalitat ha mantingut una línia ascendent que ens ha permès passar del 0,36% del 2007 al 0,4% el 2008.
Però l’actual situació d’incertesa econòmica i financera i la impossibilitat de conèixer com es comportarà la recaptació de tributs propis de la Generalitat durant l’any 2009 no permet saber quin serà el percentatge d’ajuda oficial al desenvolupament, ni si es mantindrà la tendència de creixement o si es podrà complir el mandat legal d’arribar al 0,7% en el termini previst.
Per solucionar-ho caldrà esperar a l’aprovació d’un nou sistema de finançament per a Catalunya que permeti al Govern assolir els percentatges previstos en la Llei de Cooperació de 2001 i en el Pla Director vigent.
