Catalunya, sense tenir un Estat propi, ha estat capaç de mantenir durant els darrers anys una interlocució directa amb organismes multilaterals com les Nacions Unides en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. De fet, i com a resultat de la seva voluntat de projecció exterior, la Generalitat de Catalunya s’ha convertit en un dels primers governs no estatals en establir-hi acords. Perquè els reptes del món només es podran superar amb el concert de tota la comunitat internacional, sense exclusions. Ara bé, la intensificació d’aquestes relacions i la seva creixent complexitat han aconsellat a la Generalitat de Catalunya dotar-se d’una estratègia que ordeni la seva acció exterior en relació amb la cooperació multilateral al desenvolupament.
Aquesta darrera setmana els organismes de participació, col•laboració i coordinació de la Cooperació Catalana han aprovat l’Estratègia de Cooperació Multilateral al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. I no ho ha fet només per tal d’organitzar les relacions entre el govern de Catalunya i diferents organismes multilaterals, sinó que ho ha fet per donar compliment a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei Catalana de Cooperació al Desenvolupament i, per últim, en el Pla director 2007-2010.
L’estratègia es fonamenta en la voluntat de Catalunya d’assumir les seves responsabilitats en l’escenari internacional, que es manifesta, en el cas que ens ocupa, en les relacions que ha mantingut la cooperació catalana, tant a nivell institucional com a través de la societat civil, amb organismes multilaterals fins a l’actualitat. Així mateix, els reptes que imposa la globalització obliga, per una banda, a adoptar estratègies multilaterals per gestionar-los més eficaçment i, per l’altra, a incloure la participació dels actors no estatals i, en concret, dels governs autònoms, en la mesura que són claus a l’hora de proveir béns públics. Finalment, l’estratègia també troba el seu fonament en la necessitat de reformar el sistema multilateral vigent com a conseqüència de les crítiques rebudes quant a la seva ineficàcia i dèficit democràtic.
Durant algun temps hi ha qui ha criticat que la Generalitat de Catalunya executés part de la seva cooperació al desenvolupament a través d’aquesta modalitat i signés acords amb diferents organismes i agències de Nacions Unides. Però la ciutadania catalana ha avalat l’aposta multilateral del Govern, com ho recull l’enquesta encarregada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament al Centre d’Estudis d’Opinió, segons la qual el treball amb organismes multilaterals és avalada com a segona millor opció per la ciutadania (28,3%), darrera de la cooperació directa (37,3%) i davant de la cooperació a través d’ONG (20%).
Avui cada cop és més present la necessitat d’apostar per una governança democràtica de la globalització on diferents nivells de govern i actors socials participin concertadament en la gestió de les qüestions que afecten als processos de desenvolupament. En aquest context, l’opció estratègica pel «sistema multilateral» pren força. En primer lloc, perquè permet canalitzar la participació de múltiples actors, tan públics com privats, en nom d’una adequada gestió dels problemes comuns. En segon lloc, perquè pot definir agendes, acords i marcs normatius necessaris per gestionar amb garanties els reptes mundials. En tercer lloc, perquè permet millorar l’eficàcia de l’ajut a l’hora de sumar esforços, capacitats i mobilitzar recursos. Finalment, perquè el sistema multilateral juga un paper clau en la provisió de béns públics globals (els drets humans, la pau, la seguretat, la sostenibilitat mediambiental, etc.).
Per aquesta i per moltes altres raons, la Cooperació Catalana aposta per un treball amb els organismes multilaterals, treballant per un «nou multilateralisme» i participant d’un sistema multilateral eficaç, veritablement representatiu i legítim, per garantir la governança democràtica de la globalització en un món de múltiples actors, on Catalunya ha de ser present.
