L’Assemblea Constituent del Separatisme Català reunida a l’Havana el 30 de setembre, l’1 i el 2 d’octubre de 1928, aprovà l’anomenada Constitució Provisional de la República Catalana. La redacció fou obra de Josep Conangla i Fontanilles, amb la col·laboració puntual d’alguns altres catalans d’Amèrica. Era, com veurem, el reflex d’un pensament modern immers en la voluntat de resoldre els desequilibris socials que una societat industrialitzada com la catalana patia; sabent, a més, que Catalunya seguia sotmesa pel poder espanyol (des de 1923 sota la forma de dictadura militar). Deu ser per això que del text es desprèn la convicció que la solució passava per tenir un estat propi plenament democràtic, des d’on serien assegurats drets individuals i col·lectius amplis, al mateix temps que serien aplicades polítiques socials avançades. És a dir, els redactors i els qui la van aprovar pensaven que permetent unes condicions de vida dignes i assegurant oportunitats de futur a tothom qui volgués prosperar, el país avançaria. Amb la visió d’ara, podem creure que, talment, perseguien posar fi a la ruptura social existent a Catalunya, que a inici de segle XX havia esclatat de forma violenta en moltes ocasions (la Setmana tràgica, vagues durament reprimides i obrers assassinats amb impunitat…). Al seu torn, era evident que aquests conflictes eren utilitzats pels governs espanyols per impedir que avancessin les reinvindicacions nacionals catalanes (des del suport governamental al lerrouxisme, fins a la connivència de les autoritats amb el pistolerisme dels primers anys 20 per tal de frustrar les possibilitats d’accés a una autonomia); constatant al mateix temps com tot símbol de catalanitat o activitat considerada catalanista eren reprimits amb duresa (Llei de Jurisdiccions, tancament de publicacions, detencions i tortures a activistes catalanistes…) i prenent consciència que aquesta havia estat una constant en l’actuació del nacionalisme espanyol davant el fet català al llarg de la història. La resposta que aquests homes que treballaven des de l’exili donaren a la situació, la trobem, en una part important, en allò que redactaren. Passem, doncs, a descriure el text en qüestió.
La Constitució Provisional de la República Catalana es compon d’un preàmbul, 36 títols i 212 articles. Té diverses mancances tècniques fàcilment observables, tant pel que fa al redactat, com a la inclusió d’aspectes que en situacions normals no haurien de ser en un text d’aquest tipus. Ara bé, aquest desplegament d’ideari polític que conté, ens pemet conèixer millor el model d’estat promogut i el tipus de legislació que eren considerats adequats. Fem-ne un repàs.
Pel que fa al règim polític, Catalunya es situava en l’àmbit de les democràcies liberals, amb l’elecció popular dels representants polítics i la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial, en base a un sistema republicà. Cal recordar que a finals dels anys 20 ben pocs països del món gaudien d’aquest model polític (Anglaterra, Estats Units i pocs més i ben comptats). L’elecció del President de la República es reservava per a un sistema indirecte amb la intenció de supervisar l’accés al càrrec (mesura potser controvertida). Heus aquí un resum:
El poble de Catalunya (…) es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta com a forma de govern, la República tècnico-democràtica-representativa (article 1).
Separació de poders (art. 57).
Els diputats al parlament són escollits per elecció directe en base a les comarques (art. 61).
El President de la República és escollit per compromissaris comarcals (art. 82).
El català era considerat com a única llengua oficial. El territori de la República quedava limitat a la Catalunya estricte i la comarca era la nova unitat administrativa supramunicipal.
L’única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana (art. 2).
Territori de la República catalana: les quatre províncies del moment (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) (art. 5).
Abolició de les províncies i institucionalització de les comarques (art. 7).
La llista de drets individuals i col·lectius reconeguts per la Constitució mereix una atenció especial. Segurament, cal fer-se a la idea de la situació política a Catalunya i el món en aquells moments per entendre el guany que hauria representat el reconeixement d’aquests drets. Alguns eren tan avançats com el d’equiparació entre l’home i la dona, l’abolició de la pena de mort o l’estricte igualtat davant la llei. Altres eren més obvis, però no menors ateses les circumstàncies, ja que, de fet, Catalunya havia estat la major part dels dos segles anteriors en d’estat d’excepció per un o altre motiu i, per tant, amb els pocs drets presents a la constitució espanyola de torn -en cas d’existir-, del tot conculcats.
Dret de propietat (art. 14).
Les possesions considerades com a bàsiques no poden ser subjectes a embargament per deutes. Són: sou, eines de treball, llibres, animals domèstics, armes de defensa, vestits, robes de llit, la pisa (o, dit altrament, els utensilis de cuina) i els coberts de taula (art. 13).
Dret de reunió i associació (art. 16).
Llibertat d’opinió (art. 17) i d’impremta (art 19).
Llibertat religiosa (art. 20).
Igualtat davant la llei: no admissió de títols nobiliaris ni de privilegis de cap mena (art. 23).
Igualtat entre home i dona que inclou dret a elegir i ser elegida: S’estableix a Catalunya la igualtat de drets civils i polítics entre l’home i la dona; i les lleis seran refetes a base d’aquesta equiparació (art. 27).
Els detinguts hauran de ser davant del jutge com a màxim a les 48 hores de ser detingut (art. 33). És prohibida la tortura i els presos tenen dret a la reinserció social i a facilitats per a l’estudi (art. 42).
Ni la pena de mort ni la cadena perpètua no són admeses (art. 36).
Segons els títols XVII i XVIII es crearien unes forces armades del nou Estat:
Un exèrcit professional (art. 119), una escola d’aeronàutica (art. 122) i una marina militar (art. 126)
Pel que fa al règim productiu i el sistema contributiu, la proposta de text constitucional volia complir criteris de redistribució de la riquesa i d’afavoriment del treballador:
Impost progressiu sobre la riquesa i la renda (art. 170).
Exempció d’impostos sobre els articles de necessitat i per a les persones amb sous baixos (art. 172).
Exempció d’impostos per a les cooperatives de qualsevol ram (art. 176).
L’ensenyament, amb una concepció pedagògica moderna, era una altra de les prioritats:
Ensenyament primari obligatori i gratuït (art. 188).
Promoció d’un ensenyament actiu: L’ensenyança no podrà ésser de caràcter memorista o passiu, sinó d’orientació i despertament de la intel·ligència dels alumnes, perquè aquests aprenguin a formar-se conceptes propis sobre les coses i els assumptes (art. 189). Per a tal fi també es promourien excursions i colònies escolars (art. 195).
Finalment i com a qüestió molt rellevant, la Constitució incloïa el que anomenava programa mínim socialista, és a dir, l’establiment de drets socials i laborals avançats (horari de vuit hores, baixa maternal i vacances pagades, entre d’altres). Un primer assaig d’estat del benestar que, com expressa la disposició final d’aquest programa que resumeixo, s’aniria ampliant i perfeccionant.
Jornada de vuit hores (art. 201: 1)
Jornada de sis hores en mines i treballs insalubles (art. 201: 2).
Setmana anglesa: dissabtes només treball de mig dia (art. 201: 3)
Establiment de salaris mínims (art. 201: 4).
Un mes de vacances pagades (art. 201: 7).
Baixa maternal pagada per espai de 8 setmanes abans i 8 setmanes després del part (art. 201: 8).
Guardaries pels infants de les famílies obreres (art. 201: 9).
Temps per a l’alletament dels infants en l’horari laboral (art. 201: 10).
Inspeccions laborals i sanitàries (art. 201: 11).
Creació d’un sistema de seguretat social (art. 201: 13).
Dret de vaga (art. 201: 15) i de sindicació (art. 201: 19).
Participació dels obrers en els beneficis de les empreses de tamany mitjà o gran (art. 201: 17).
El programa social de la República catalana (…) quedarà obert a les millors innovacions que els corrents del socialisme modern, les necessitats i els avenços de la civilització, hagin reclamant.
La Constitució aprovada per l’Assemblea reunida a l’Havana inclou també referències i ressonàncies històriques interessants de fer notar.
L’històrica lluita contra els allotjaments militars que havia castigat les famílies catalanes quedava recollida en l’article 12: La casa catalana està exempta d’allotjaments.
A l’article 48 s’evoca el referent de la Constitució històrica de Catalunya, és a dir, els drets històrics en base a les Constitucions de què gaudia el Principat fins a la fi de la Guerra de Successió, l’última compilació de les quals datava de 1702.
Fent balanç, és probable que repassar aquest gruix de bones propostes que avui sortosament podem conèixer i valorar, pugui deixar més d’un lector amb una sensació d’impotència. Qui sap si en part semblant a la que experimentaren els redactors d’aquesta Constitució nonada, o la d’aquells catalans que als anys trenta intentaven a marxes forçades aplicar alguns dels remeis que Conangla i tants altres havien proposat. Ara bé, 80 anys després el regust sembla un xic més amarg. Per una banda, degut a la sensació de poder pensar –segurament amb prou fonamentació- que si la generació de catalans i catalanes d’abans del 1939 hagués pogut construir el país en llibertat, la seva vida i la de totes les generacions posteriors hagués estat clarament millor. Per altra banda, roman la frustració de veure que els catalans i catalanes segueixen sent expoliats econòmicament, mentre el mateix Estat -d’abans i ara- continua intentant anorrear-los nacionalment i la classe dirigent catalana sembla no voler liderar cap projecte alternatiu viable. Resulta fàcil, doncs, creure que, si bé són molts els drets i el benestar assolits en les darreres dècades gràcies a l’esforç que s’hi ha destinat, són també constatables els dèficits socials creixents del país, al mateix temps que la dificultat incessant per viure normalment la catalanitat. És en aquestes circumstàncies quan un referent històric de la naturalesa i característiques de la Constitució Provisional de la República Catalana guanya en força i exemplaritat.
*Podeu llegir el text sencer de la Contstitució Provisional de la República Catalana a l’enllaç següent: http://webs.racocatala.cat/estelada/c1928.pdf
Properament: La Constitució de l’Havana (i III). Josep Conangla i Fontanilles: heroi en l’exili.
Ramon Freixes i Sala
– Accedir a l’article La Constitució de l’Havana (I). El separatisme català a Cuba
