La Constitució

 
Tenim a tot l’estat , centenars de milers de ciutadans , (fins i tot poden ser milions), en edats entre els 51 anys, o sigui que a tots els ciutadans de l’estat espanyol nascuts des de l’any 1961, la Constitució els afecta , tant si la comparteixen com sinó; cap del joves aturats, ( fins a 51 anys) no ha tingut la opció d’acceptar o rebutjar aquesta o una nova Constitució; tots en aquests moments tenen una mala experiència de la situació en que es troba aquest país anomenat Espanya , i que ha arrossegat a tothom cap al precipici, si ningú hi posa la solució que el govern actual, sembla que no tingui interès, perquè qui manega els fils de l’Europa de l’euro, mana i escombra sempre cap a casa seva i a favor de la banca, (Alemanya).
Els que ja varem passar per aquest procés històric per el moment i la situació (1978), crec que en la propera oportunitat seriem mes exigents i estrictes en el contingut del document, igual com es de suposar que ho serien els redactors , tot i les amenaces de personatges com el que digué “que la independència tindria de passar per sobre el seu cadàver”; de ben segur, que la seva tropa obligada, passava gana sota el seu comandament.
Els últims esdeveniments socials i politics , evidencien la conveniència d’una reforma de la Constitució , però que al partit que governa Espanya ,(PP), amb majoria absoluta , ja li va be tal i com està. A mi em preocupa ,que si la reforma s’intenta fer durant aquesta legislatura els resultats seran els mateixos que portar un gos a missa a pregar per els que van errats, mentre no es modifiqui la llei de la disciplina de vot al Congres dels Diputats , al Parlament de Catalunya o al Senat; el vot sempre i en  tot moment i votació , tindria de ser lliure i secret; el vot hipotecat va en detriment fins i tot del mateix votant, lo qual a mi em costa d’entendre , que gent molt intel·ligent es vengui el vot amb tanta facilitat condicionant fins i tot la seva personalitat.
Davant de totes aquestes incongruències que afecten els drets de les persones , i que les lleis també fetes per persones, dificulten la seva normalització donant mes poder a les majories, tinc l’esperança de que si Catalunya aconsegueix la independència , siguem capaços de tenir en compta, de fer les coses sempre pensant en les futures generacions , i que no tinguin de estar pendents d’allò que nosaltres podem haver fet malament , tot i que soc molt conscient que la perfecció no existeix.
Màrius Viella              La Bisbal d’Empordà  22-9-2012-      T/. 972640762