La consellera d’Educació té l’experiència que pugui tenir qualsevol persona

            Així pretenen contribuir a eliminar el fracàs escolar i millorar l’educació, col·locant persones en els llocs de comandament que no hi entenen un pebre. Aquestes persones són reconegudes pel seu cap, el president José Ramón Bauzá, per la seva fidelitat. Són útils perquè obeiran ordres i per obeir a cegues no fa falta cap tipus de preparació. Per això no farà cas si una gran part de la comunitat educativa (pares, professors i alumnes) està en contra del Decret de llengües (TIL); ella, la consellera d’educació del Govern de les Illes Balears declararà que les urnes l’han legitimada. Ara resultarà que les urnes seran les que indiquin si una persona és apta o no per tenir un càrrec i dur endavant les accions que se li ocorrin. Així no cal tenir escoles ni anar-hi.
           
En unes declaracions al Diari de Balears, del 22 de maig, quedava clar que era una persona que provenia del món immobiliari i que no tenia ni idea del món educatiu. Quan li demanaven si li semblava bé sancionar els centres per penjar un llaç quadribarrat, ella contestava amb contradiccions una rere l’altra, per exemple, entre altres coses, deia que si una sola persona s’ofèn per mor d’un símbol, ja no és possible col·locar-lo. Per favor, i si totes les persones de l’escola hi estan d’acord, per què se’ls ha de sancionar? I si una persona no està d’acord que es pengi la bandera espanyola, ja no s’haurà de penjar? I si una sola persona o bastants no estan d’acord que hi hagi a les classes el retrat del rei, no s’ha de posar?
 
            Preguntada sobre la llei de convivència que possibilita conculcar la llibertat d’expressió, va contestar que “a les aules no pots dur la teva ideologia familiar i les teves creences.” Llavors què s’ha de fer? Deixar la ideologia a un penja-robes? Per què no poden dur els mestres la seva ideologia i creences a la classe a l’hora d’educar si tots els manaies del PP pretenen dur la seva ideologia i creences a l’escola de tots, a tota l’escola? Per què han normalitzat la religió a les escoles si no és més que un lloc on el professorat impartirà les seves creences?
 
            Quan la periodista va insistir que sí, que aquella llei atacava la llibertat d’expressió, aquí va contestar realment com si fos una persona qualsevol, una persona sense gens de preparació per al càrrec que ocupa, va dir “per què he d’aguantar que a la meva filla li diguin en una classe de matemàtiques que ha d’anar a una manifestació?, per què he de tolerar com a pare que diguin al meu fill que agafi casseroles i vagi a picar-les?” Sí, aquí va demostrar clarament la seva nul·la preparació, va contestar com poden fer quatre persones que juguen a cartes dins un bar i tenen una conversa sobre qualsevol tema sense saber de què parlen. Si s’hagués preocupat de conèixer el món de l’educació sabria que l’escola no ha fet mai el que ella va insinuar. Ni l’escola ni el sindicat majoritari (STEI) han dit als alumnes que acudissin a una manifestació o duguessin casseroles. A les classes s’haurà parlat, si ha escaigut, d’una manifestació o d’una cassolada. Els alumnes, a partir dels cursos de final d’ESO, els de batxillerat i els universitaris tenen els seus propis sindicats i organitzacions i són ells els que decideixen fer una vaga o acudir a una manifestació, cosa que causa sempre trastorns als centres on ocorre. Els únics que envien els alumnes a les manifestacions i a les cassolades són els pares o és una decisió pròpia de l’alumnat. Mal començam consellera, si les primeres paraules són per difamar els seus treballadors.
 
Sobre el decret de Tractament de llengües va manifestar “fa anys que s’hauria d’haver posat en marxa… El futur dels nostres al·lots no s’aconsegueix amb mig any.” Una altra resposta sense cap ni peus. S’ha escoltat el professorat que fa un, deu, vint, trenta o quaranta anys que fa feina que diu que no es pot dur a terme? S’ha fet cas dels estudis de la UIB que demostren que serà un fracàs l’aplicació d’aquest decret? Quan parla del futur dels al·lots hauria de saber que amb decrets com aquest l’estan hipotecant i se’n recordaran de qui varen esser els responsables.
 
            Quan la periodista li comentava que hi havia molta gent en contra, va manifestar, equivocadament una vegada més, “que no hi havia hagut una sola llei educativa que s’hagués aprovat pacíficament.” Per favor, la majoria de lleis educatives s’han aprovat pacíficament, encara que després hagin estat criticades. No hi havia hagut mai en temps de democràcia tanta protesta del món educatiu contra uns governants que han demostrat tanta ignorància en temes escolars. Quan es va trobar estreta i no va saber què havia de respondre, ja que la periodista insistia en les protestes de la comunitat educativa, va manifestar “no puc fer cas de les manifestacions en contra del decret perquè les urnes m’han legitimat.” Si no vols tassa, tassa i mitja. Tot un recital de submissió a les ordres de dalt i d’ignorància sobre el tema del qual és responsable. És una de les vegades que més agraesc estar jubilat i no haver d’estar sotmès a les ordres de qui no sap que duu entre mans.