Ja fa setmanes que tot es llegeix des de la vessant més política. Hi té a veure la crisi de confiança en el sí de l'independentisme, l'escepticisme davant les solucions que es proposen amb els consells i els fòrums buits de contingut… i avui ha arribat el que tothom ha interpretat com la reforma del sistema d'immersió lingüística. A les xarxes (se n'adonaran que moltes polèmiques creixen només a les xarxes) han corregut riuades de caràcters per tots els timelines criticant el govern per suposadament “carregar-se” la immersió. La cupaire Mireia Boya ha arribat a certificar “l'assassinat de l'occità”. Més cap al vespre, les entitats vinculades a l'àmbit lingüístic del país, i que han participat del document estratègic han desmentit tals acusacions. Nosaltres ens quedem amb què el govern començarà a introduir assignatures optatives com ara l'àrab amb la voluntat d'integrar els nouvinguts. Una bona manera d'omplir de contingut el fer república des de la integració.
La llengua és un tema molt sensible, i sovint s'utilitza per confrontar, i més aquí que el català ha arribat a estar prohibit durant dècades pels diversos règims espanyols. Avui, Ciutadans, un partit que va néixer per atiar aquest conflicte i aconseguir fer desaparèixer la llengua catalana (és molt greu tenir un partit així en un Parlament), ha burxat la consellera de Cultura Laura Borràs amb el fantasma del manifest Koiné del passat, i la seva activitat com a titular de la conselleria. Borràs, encara més llarga que alta, ha fulminat Carlos Carrizosa i una Arrimadas que mirava cap avall, amb un reguitzell de punyalades fetes des de la més profunda dolçor de les paraules d'una dona entesa en la matèria i compromesa amb el país. Mala peça al teler per la formació taronja cada vegada que ataquen la consellera Borràs. Fa uns mesos també va ridiculitzar els populistes radicals amb la seva resposta arrel del Quixot.
L'altre, diputat en aquest cas, que ha brillat aquest matí ha estat el congressista d'Esquerra Republicana Joan Tardà. El veterà polític d'esquenes amples i de salut desgastada ha estat la diana de les xarxes socials des d'abans de la conformació del govern Torra, per les seves proclames de marcat caràcter esquerranós amb la voluntat de construir ponts i propiciar aliances amb el món dels comuns. Un gir que l'independentisme més legitimista ha vist amb molts mals ulls. Malgrat tot, Tardà encara ha estat prou fort com per plantar-se davant del faristol del Congrés espanyol i treure la famosa foto del Borbó amb el príncep saudita assenyalant Felip VI com a màxim responsable de l'estat espanyol pels crims contra la humanitat comesos amb la venta d'armes a l'Aràbia Saudita. I què fan els comuns? Un dia en parlarem, però la guerra interna ha tornat a esclatar amb la presentació del corrent 'Sobiranistes' encapçalat per la diputada assenyalada pels seus encara companys des del primer moment, Elisenda Alamany.
