La correcta gestió dels recursos hídrics a casa nostra passa per una implementació òptima de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) de la Unió Europea. Aquesta directiva estableix que, de manera cíclica i progressiva, i mitjançant una nova manera, sostenible i participativa, de gestionar l’aigua, s’assoleixi un equilibri entre els diferents usos que en fem i la necessitat pròpia del medi i la seva preservació. D’aquesta manera, es pretén promoure i garantir l’explotació i l’ús del medi de manera responsable, racional i sostenible.
Un dels objectius fonamentals de la DMA és aconseguir el bon estat de totes les aigües (superficials, de transició, marines, zones humides i subterrànies) al final del 2015 per tal de prevenir-ne el deteriorament i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics,
promoure’n un ús sostenible a través de l’estalvi i la reutilització, assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions ambientals, a més de reduir els efectes d’inundacions i sequeres.
És important assenyalar que correspon a cada organisme de conca l’aplicació correcta de la DMA i la consecució dels seus objectius dins el calendari preestablert. A Catalunya això és responsabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) pel que fa a les anomenades Conques Internes de Catalunya (CIC). A les Conques Catalanes de l’Ebre (CCE), la part en blanc del mapa adjunt, la gestió és teòricament compartida amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), amb seu a Saragossa i de titularitat estatal. No sorprenc pas a ningú si dic que la plana web d’aquest organisme està disponible únicament en bon idioma espanyol. Un altre dia ja parlarem amb més detall sobre com es gestionen els recursos hídrics al nostre país.
La DMA exigeix la redacció de plans específics de gestió de conca. Cada Estat Membre va definir en el seu moment, entre d’altres coses, les diferents conques internes de què es conformen. En el cas de Catalunya, totes les CIC estan gestionades gairebé unilateralment, a la pràctica, per aquest organisme estatal creat l’any 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera. Es tracta doncs d’una conca intercomunitària gestionada centralitzadament per l’Estat.
Però no a tot arreu es fan les coses d’igual manera. Així, a la Gran Bretanya, hi ha dues conques classificades oficialment a nivell europeu com a Conques Internacionals que són de fet conques compartides entre Anglaterra, País de Gal•les i Escòcia. No cal dir que, per exemple, la conca compartida entre Escòcia i Anglaterra, gaudeix d’una gestió veritablement compartida entre les agències dels respectius països. Compartida des del respecte i la igualtat.
Algú s’imagina això a Espanya? I és que, com en tantes altres coses, al Regne Unit el respecte pels símbols i les competències és realment democràtic i envejable. Els escocesos no han d’estar constantment a la defensiva d’un Estat britànic hostil, i això fa que disposin de molt més temps i energies per a altres qüestions d’interès nacional. Com per exemple, la gestió de les seves carreteres, del seu sistema educatiu, dels recursos hídrics o la simple presència internacional de les seves seleccions esportives, o fins i tot la convocatòria d’un referèndum per a la independència, previst per a l’any vinent. Sense escarafalls, ni interferències, ni drames ni violència periodística o política del país veí. Realment, un món de diferències.
