La democratització de la informació que ha instaurat Internet ha aconseguit un veritable miracle sobretot en els països democràtics. En el cas del nostre, s'ha concretat posant el constitucional i inalienable dret a la llibertat d'expressió a l'abast de la mà, o millor dit, del teclat del ciutadà.
Els habituals del ciberespai bé ho saben. Ara, gràcies als blogs o bitácores personals, qualsevol que desitgi cibercomunicar, verbigràcia, elucubrar, i mentre respecti el dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, i protegeixi a la joventut i a la infància –tal com ressenya la Constitució dels principis bàsics del sentit com -, pot sentir l'adrenalina que produeix la retroalimentació comunicativa o feed-back a escala planetària i , a sobre, compartir-ho després a les xarxes socials, Facebook, tuits, etc.
Per als que exerceixen de bloggers l'experiència és manifesta: al moment d'haver penjat el vostre post o publicació al weblog, un univers d'interactivitat comença a donar senyals que sempre hi ha algú a l'altre costat: comentaris; sindicacions; hipervíncles… passis cap al “compartir”…
El periodista nord-americà Donen Guilmor, que va ser el que va encunyar el terme “periodisme ciutadà”, defineix aquesta nova estratègia comunicacional amb la metàfora d'una “conversa col·lectiva”.
No obstant això, i amb perdó del senyor Guilmor, el periodisme, que no és altra cosa- al meu modest entendre- que fer de la realitat notícia i d'aquesta raó col·lectiva, és alguna cosa molt diferent a obrir-se un blog i amb el molt o poc seny que a un li hagi donat Déu, escriure el que millor li sembli. Això serà testimoniatge, comunicació, informació… el que vostès vulguin seguit de l'apel·latiu ciutadà o ciutadana, però no, i per nassos, periodisme.
En tot cas, proveu durant els dues de festa de la pròxima Setmana Santa, a obrir-vos un blog i experimenteu com això de l'exercici periodístic es queda curt davant la vasta versatilitat de la ciber-expressió ciutadana.
Podeu visitar, per exemple, el web de Vilaweb i clicar a participació, us quedareu parats del què els badalonins i badalonines tenen a dir i els nostres polítics a llegir. També ho podeu fer a través dels blocs d’El Punt Avui. Sereu testimonis d’aquesta transparència democràtica dels blogs i potser fins i tot acabareu demanant al gerent de Comunicació Badalona a que també es decideixi ben aviat a obrir aquesta finestra d’aire fresc als oients als webs de la ràdiotelevisió local.
La comunicació dels oients des dels seus blogs, als que s’incorporaria el so amb el podscar, per poder-los oïr, ha de ser una experiència que els badalonins no ens voldrem perdre. Ep, i els redactors d’aquesta casa, tampoc.
Podeu seguir una selecció de noticies, articles i comentaris sobre Comunicació, Premsa, Màrqueting i Publicitat al meu web: www.estanis.cat
