Només un miracle -i ho veig molt difícil- podria aturar la rracionalitat de la piconadora judicial espanyola, i evitar la imputació de Carme Forcadell -i els membres de la mesa del Parlament- que van defensar Catalunya, la democràcia i la llibertat d’expressió. De fet, això és una inderència gravíssima d’intimidació del poder judicial, completament polititzat, contra el poder legislatiu català (el Parlament de Catalunya).Sense cap mena de dubtes, la justícia no pot resoldre un conflicte polític com una casa de pagès.
Aquest episodi -tan greu i tan injust i tan antieuropeu- ja està completament internacionalitzat, atès que el grup de discussió sobre Catalunya, creat el mes de març passat al Parlament de Westminster (el parlament britànic) va trametre, fa una setmana, una carta, molt seriosa i molt contundent, al President del govern espanyol -en llengua castellana, perquè el Sr. Rajoy ho entengués bé- en què li expressava la preocupació del procés judicial contra la Presidenta del Parlament de Catalunya, na Carme Forcadell i Luís. Aquest escrit el van signar una representació de tots els principals partits al parlament britànic, el Partit Nacional Escocès, el Partit Laborista, el Partit Conservador, el Partit Liberaldemòcrata i el Partit Nacional de Gal•les. Els parlamentaris britànics remarcaven en l’escrit que dur Forcadell als tribunals simplement per haver permés un debat és una clara violació del dret democràtic fonamental de la llibertat d’expressió
Davant d’aquests atzagaiades tan contràries al veritable estat de dret i als mínims requisits d’una democràcia autènticament amb homologació europea, el Partit Popular a Catalunya pretén activar una campanya -cínica, hipocrita i falsa- anomenada : “la Catalunya valiente”. Realment aquest eslògan és el súmmun de l’engany polític en majúscules, ja que amb un Tribunal Constitucional a favor (completament polititzat), amb una “destrucció de facto” de la separació de poders i, en conseqüència, amb una ingerència judicial brutal contra el poder legislatiu (el Parlament de Catalunya) és molt fàcil ser valent. A més “la Catalunya valiente” de fet, és quelcom que va contra la democràcia, la llibertat, Europa i el poble català -que en més del 80%- vol votar. Una vergonya en majúscules.
