Aquesta setmana, mentre Rajoy toca l’última de les qüestions que va dir que no tocaria, les pensions, el ministre Wert és l’encarregat, des de l’ala FAESlangista del Govern, de llançar carnassa als lleons. I a Espanya, ja se sap, la carnassa és sempre catalana. La trajectòria política del ministre d’Educació va des de Izquierda democràtica (quan Franco ja havia mort) al PP passant per UDC i PDP. És a dir des de l’esquerra falangista a la dreta falangista. I professionalment treballant sempre dins dels ressorts de l’oligarquia, sigui burocràtica o econòmica, a l’entorn de Polanco o com adjunt al president del BBVA Francisco González quan l’Estat, des d’Argentaria, va assaltar el bastió de la burgesia basca, com ara ha fet amb les caixes. Amb l’escadussera excepció d’algun ministre del PSOE a l’altura, Wert tanca, per ara, una nissaga que va començar el 1939 amb José Ibáñez Martín de la CEDA, el que deia: “queremos una ciencia católica”. Després del lapsus de Joaquín Ruiz Giménez, vingué Jesús Rubio Garcia- Mina, el de: “Estudiantes a estudiar”, membre de Falange i Camisa vieja; Lora-Tamayo, Villar Palasí, Julio Rodríguez, el de la reforma juliana, i finalment, Cruz Martínez Esteruelas ministre fins el 1975 i fundador de Alianza popular. Aquestes són les arrels de Wert.
Doncs bé, mentre els catalans, i la seva llengua són carnassa per al circ espanyolista, continua Rajoy amb polítiques de sacrifici per als ciutadans i de benefici per als seus.
Mentre Rajoy treu pit sobirà davant els catalans, es mostra totalment subordinat als interessos dels seus amos amb la promiscuïtat entre alts càrrecs de l’administració, responsables ministerials i membres de les direccions del conglomerat oligàrquic: banca, elèctriques, gas, autopistes, grans constructores, mitjans de comunicació, telefonia…
Però, la situació és tant evident que creix la resposta. La reacció de gent formada, de professors universitaris, dirigents de pimes, tecnòlegs, no pas de gent alternativa i antisistema. Una sorda revolució de la classe mitjana que comença a plantejar-se la seva força transformadora com a consumidora. Ara mateix està en marxa una iniciativa de demanda per a ser lliurada a Günter Oettinguer (Comissari Europeu de l’Energia ). Diu la iniciativa: “ Com a ciutadans europeus li demanem que faci una investigació en profunditat per a determinar els costos del sistema elèctric que han donat origen al dèficit tarifari a través d’una Auditoria i utilitzar els resultats d’aquesta per a promoure una modificació substancial del funcionament del mercat elèctric espanyol.”
El model energètic espanyol està controlat per companyies elèctriques que, després de contractar amb sous milionaris als polítics que les han beneficiat, consideren insuficients els seus 6.000 milions de beneficis anuals. Mentrestant, la factura de la llum es dispara, continuem depenent de la compra exterior de combustibles contaminants i en comptes d’apostar per les energies renovables, ecològiques i disseminades en el territori, els governs consenten els abusos als consumidors amb facturacions de les més altes d’Europa i sempre plorant pel famós dèficit tarifari de les oligoelèctriques.
Al costat d’aquesta iniciativa ciutadana per la transparència apareixen propostes alternatives als oligopolis, com la cooperativa Som Energia, sense ànim de lucre, que reuneix a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. Amb un sistema modern de microinversió per engegar projectes de generació a partir de fonts renovables (Biogàs, solar, vent, etc.) de manera independent, sota la forma de la copropietat i garantir un millor servei, amb informació veraç. I sense el luxe oriental dels directius i estructures dels oligopolis.
Una altra alternativa, en aquest cas en format de microempresa, com la de Holaluz.com formada per tres enginyers i que s’aprofiten dels inicis de la liberalització del mercat i del malestar generalitzat dels clients. La seva aposta: estalviar costos als clients amb un servei senzill i pròxim.
Aquest tipus d’oligopoli, com l’elèctric, que basa els seus guanys en el malbaratament energètic que fan els clients, és una empresa antisocial i antisostenible. En el marc de la crisi global només tindran sentit aquelles empreses que cobrin pel servei: temperatura suficient o llum suficient, que implicarà ser molt curosos en promoure l’estalvi en el consum i l’eficiència de la instal·lació i dels edificis. Gran nínxol de creació de milers de llocs de treball juntament amb les renovables i de rellançament de feina per enginyers/constructors en rehabilitacions energètiques d’edificis, si no fos que el Govern que llança la carnassa catalana a les feres, com per desgràcia, de vegades també el que abandera el paper de víctima, no fossin còmplices directes dels interessos d’aquests oligopolis, contraris al progrés. Publicat a Economia Digital
https://secure.avaaz.org/es/petition/NO_al_Tasazo_SI_a_las_Renovables/?beDgUbb&v=19795
http://www.somenergia.coop/
https://www.holaluz.com/
La carnassa
|
- Publicitat -
Publicitat
