A tot arreu “couen faves”, és veritat però, els casos Pretòria, Palau, Pallerols, ITV, i d'altres que hi pot haver, aquí, i allà, com el del Sr.Dívar, ex-president del Consejo General del Poder Judicial i del Tribunal Supremo, o el del Sr.Díaz Ferrán, ex-president de la CEOE, o el Palma Arena de Jaume Matas, o com el d'Urdangarín -principalment amb tot el que s'hi pot relacionar-, semblen protagonitzats per aprenents o aficionats.
El cas Bárcenas, sembla que íntimament lligar al Gürtel, tots ells amb un rere-fons “popular”, i que, pel mateix preu, s'hi podria afegir l'entramat del projecte “Bankia” i el fitxatge del seu darrer màxim responsable abans de la descoberta del “pastel”, el Sr.Rato, per Telefónica, pot ser per tapar ves a saber què. Per cert, un “pastel” al que ens hi han convidat a tots i que tots l'haurem de pagar a preu d'or i a tots ens farà mal.
Les lliçons de que treballen per a tots els espanyols, de que son els únics que es cenyeixen a la legalitat, posen al descobert la grotesca i fastigosa doble moral d'alguns dels màxims responsables del partit que governa, amb la corporativitat d'alguns altres, només protegits amb la seva majoria absoluta. Els mateixos que, en plena campanya electoral al Parlament, no van dubtar en abraonar-se acarnissadament contra alguns dirigents de CIU a partir d'esborranys mai confirmats, ara neguen la documentació descoberta i que els posa, a ells, de cara a la pared.
Aquí, podran negar-ho tot perquè saben molt be que, en realitat, ha de ser ben difícil -si no impossible- demostrar que hi ha hagut transacció de diner “negre”. Qui ho ha rebut no ho acceptarà i qui ho ha “donat”, encara amb més raó, tampoc. No queda rastre comptable, i tampoc en les declaracions d'IRPF que ara poden anar ensenyant com un fet excepcional el Sr.Rajoy i Cía., ni tampoc servirà de res sotmetre els comptes del partit a una auditoria, per cert, nomenada per ells mateixos i sense fer comparèixer el propietari de la llibreta “miquelrius” que ha aixecat tota aquesta polvorera i que, segurament, encara te documentació més comprometedora en cartera per si, per aquelles, se'l volgués i pogués engarjolar. És la filosofia xantatgista de “amb mi veniu tots” que poden emprar els qui no estan sols en un delicte.
Els mes convençuts seguiran creient que, malgrat tot, el que s'està demostrant i amb testimonis receptors inclosos, és una trama o un muntatge en contra del partit, del President i del govern, però el marro que queda ha obert una porta que, per molt que aquí la pugin seguir tenint tancada a pany i forrellat a fora, per allò que es diu internet, en tenen la clau per obrir-la i esbrinar la veritat. Aquí, el que havia començat a posar el nas en els assumptes que ara van prenent forma, amb noms i cognoms, ja van trobar la manera d'apartar-lo de la pista. Tot demostra que el jutge Garzón, malgrat ell mateix, estava en el camí adequat però va topar amb un partit perillós i al que les urnes -els vots dels espanyols- li havien donat, ni més ni menys, la majoria absoluta per a governar… i per seguir fent o, si més no, amagant els seus tripijocs a costa d'una ciutadania cada dia més escanyada en els serveis més bàsics.
Els mitjans de comunicació més prestigiosos del món han posat España en el punt de mira internacional, ho vinculen directament a la bombolla immobiliària dels 90 -amb el Sr.Aznar com a President del PP i del Govern- i destaquen que els que retallen i apugen els impostos són evasors fiscals.
“El Mundo” descobrint-ho, i desprès “El País” documentant-ho, hauran tret a la llum de l'opinió pública, dels espanyols i del món, una de les fetxories més importants descobertes a l'Estat espanyol, si més no en quant al nombre i responsabilitat dels relacionats i afectant a un partit polític de ple… Però que, malauradament, no es podrà castigar… i difícilment demostrar, tot i el mal que, en aquest cas podria ser que si, pugui transmetre a la imatge d'España.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
