La polèmica del dia s’ha centrat en uns cartells que l’organització de l’Esquerra independentista Endavant (integrada dins de la CUP-Crida Constituent) ha fet públics per convocar aquest dijous a Sabadell una manifestació en defensa de la sanitat pública i en els que es poden veure a una infermera donant una bufetada al Conseller de Salut, Antoni Comin.
Tot s’ha desfermat de tal forma que pel camí s’ha perdut el missatge que els autors dels cartells volien transmetre. Novament ha començat un debat pueril, estèril i recorrent sobre el concepte de violència (com va passar quan els aldarulls de Can Vies, el Banc Expropiat i tants altres cops…), un debat que mai es fa amb segones i no és gens gratuït, sobretot si tenim en consideració la finalitat que busca el qui l’enceta: desviar l’atenció i criminalitzar lluites més què legitimes.
Que la situació del sistema sanitari públic catalana és més que preocupant i que les retallades implementades al llarg del mandat del Conseller Boi Ruiz no s’estan revertint és obvi, com també ho és la percepció generalitzada de que no s’està augmentant la despesa en Salut com caldria ni s’estan fent els màxims esforços possibles en aquesta matèria per fer front a la greu situació que pateix el sistema sanitari públic català, tot i que el govern ens digui el contrari.
En tot cas, tot i que la forma de fer-ho, amb uns polèmics cartells, no sigui la més idònia, és del tot legítim que es vulgui plantar cara a la situació que dia a dia es produeix al conjunt dels centres que integren el sistema sanitari públic català: urgències congestionades, sales d’espera plenes, manca de personal i d’espais…mentre alguns professionals del sector denuncien que es continuen llogant sales de quiròfan i que hi ha zones senceres d’hospitals que resten tancades. El tema es prou greu com per què alguns intentar desviar l’atenció sobre allò que intenten denunciar els polèmics cartells reduint la qüestió a les “formes” expressades en aquests.
Com molt bé han apuntat algunes persones des de la xarxes socials la nostra classe política està contínuament sotmesa a la parodia en programes com “Polònia” de TV3, i la gent no surt en tromba a criticar aquest programa quan això es produeix. Alguns diran, sobretot, els defensors de la virtut i del què és “políticament correcte” que no és el mateix i que en els cartells en qüestió s’estava donant una bufetada literal a un Conseller. Cert, i la pregunta a fer aleshores seria: i si la persona que rebés la bufetada no fos el Conseller Comin sinó la Ministra de Sanidad del Reino de España Dolors Montserrat o fos el President del Govern espanyol? Les reaccions haguessin estat les mateixes? Em jugo un pèsol a que no.
Per tant, de nou, ens cal preguntar-nos: que hi ha darrera d’aquestes reaccions? No hi haurà la voluntat de generar una polèmica per deixar en segon pla la reivindicació que apunten els cartells, que no són unes altres que la necessària reactivació de la lluita en defensa de la sanitat pública? No és voldrà, a més a més, provocar que la gent cupaire es comenci a esbatussar públicament entre si (com ha passat a les xarxes socials), i de retruc es generi una polèmica que aprofundeix en la divisió existent dins del món independentista? No ho sé, digueu-me que sóc una persona malpensada, però crec que algú, veient com ha anat el dia per les xarxes socials; el que s’ha dit i escoltat, estarà més content que un gínjol. Que fàcil que és per alguns generar discòrdia i desviar l’atenció d’allò realment important.
I que és allò realment important? Doncs menció a part de la comentada reivindicació en defensa de la sanitat pública, destaquen dues noticies que per si mateixes són dues veritables bufetades. La primera és aquella que ens anuncia que l’Assemblea i sindicats amb representació a l’administració de la Generalitat, com és el cas de la Intersindical-CSC, estan fent xerrades per presentar “L’Informe jurídic sobre les possibles conseqüències en l’àmbit penal de l’actuació dels funcionaris durant el procés cap a la independència”, tota una autèntica bufetada a l’estratègia de la por que desplega el unionisme i que cal combatre amb pedagogia i conscienciació. L’estructura funcionarial de la Generalitat serà clau en aquesta darrera fase del procés i cal donar resposta a les preguntes que puguin sorgir, així com facilitar tota aquella informació que permeti donar seguretat a totes les persones que treballen a la funció pública.
La segona notícia del dia ens la dona l’agència Europa Press anunciant que el govern del Reino de España està fent plans per impedir la celebració del referèndum, plantejant tot un conjunt de mesures jurídiques i coercitives, que poden passar fins i tot pel tancament dels llocs on es tingui previst dur a terme les votacions. Tota una bufetada a aquells que es pensen que tot plegat quedarà en un no res. Sembla que la por comença a canviar de bàndol i des de la maquinària de l’Estat es comença a prendre consciència que la cosa és molt més seriosa del que es pensaven fins ara. Així que com diuen, agarreu-vos, que venen corbes, i no seran per un cartell.
Pere Joan Barceló (@PJBarcelo)
