Crec que era Jaume Collboni que a inicis del mandat – quan a ulls de Barcelona en Comú encara formava part de la màfia- va dir que tenia por que el nou govern municipal comportés que el que quedava d'ICV perdés el sentit institucional i l'entorn de normalitat que sempre havia presidit les relacions entre els diferents regidors i grups municipals. Avui, dos anys després i ja amb el PSC dins del govern municipal, podem dir que aquella temença s'ha fet realitat.
Mai com ara el menyspreu envers l'oposició havia estat tan evident i mai com ara la manca de respecte pels mecanismes de control democràtic havien estat tan prostituïts. Fa unes setmanes, des del Grup Municipal Demòcrata denunciàvem que el govern d'Ada Colau se saltava sistemàticament els terminis que tenia de respondre les preguntes que els fem els regidors. Del termini d'un mes que preveu el Reglament es passa, amb molta freqüència a períodes que superen els sis mesos i en alguns casos fins i tot s'acosten als dos anys sense resposta.
Aquesta qüestió es podria interpretar com una clàssica trifulga entre govern i oposició, però això no és així. És la part visible de l'iceberg que oculta una realitat molt més crua: els apòstols de la transparència i la participació tenen unes praxis absolutament contràries a allò que prediquen i, en certa manera, suposen una pèrdua de la qualitat democràtica de la institució municipal.
Ada Colau té la síndrome que a mitjans dels anys vuitanta i referida a Felipe González era coneguda com la “Síndrome de la Bodeguilla”: és a dir, buscar la confortabilitat dins de les parets de la Casa Gran i envoltada dels seus. Parapetada i protegida darrere del nombrós equip de community managers del govern i de Barcelona en Comú, elabora un monòleg cofoïsta sense entrar en diàleg ni amb els ciutadans ni amb les entitats ni amb els grups municipals, feina que delega en els seus acòlits.
La incapacitat gairebé congènita d'acceptar les crítiques o, simplement, una visió diferent de les coses els porta a tancar-se cada vegada més, a allunyar-se cada vegada més de les visions polièdriques i diverses d'una societat complexa com la barcelonina. Ara fa dos anys les portes de l'Ajuntament es varen obrir per Ada Colau i es varen començar a tancar per la gent. Un ajuntament que cada dia que passa és lluny, més lluny, de la gent.
Jaume Ciurana i Llevadot
Regidor del Partit Demòcrata a Barcelona
