Demà és 18 de juliol, sí, el 'Día del Alzamiento', que van expressar els feixistes espanyols que van subvertir la 'democràcia' regnant en aquell moment. 80 anys després, el front de Madrid, sense Guerra Civil enmig segueix ben actiu, ara amb els diputats catalans intentant deslliurar-se de la segles i segles farragosa condemna de ser espanyols. La setmana vinent toca investidura de Pedro Sánchez, i com que al final els independentistes tindran certa rellevància a l'hora de votar, el ball de bastons a l'interior dels partits està assegurat.
Començant per allò més fàcil de descriure, En Comú Podem, que no és independentista, però Jaume Asens és bastant proper, ha dit que de moment votaran 'No' a Sánchez. No tenen cap incentiu per desmarcar-se de Pablo Iglesias si aquest de moment també s'inclina pel 'no'. Si això canvia, ja diran una altra cosa.
Seguint en el bloc de les esquerres, Esquerra Republicana no ho té massa clar. La seva direcció triarà previsiblement divendres què és el que fa. Els dirigents de Madrid s'han anat posicionant obertament cap a facilitar la investidura, la qual cosa els situa almenys en l'abstenció. El 'sí' es nega, i Pere Aragonès assenyala que serà el partit qui decidirà finalment. En aquesta qüestió, el parti té certa contestació, ja que hi ha algunes seccions locals que estan intentant liderar un 'no'. Fins i tot s'ha reciclat un corrent crític de poc abast per defensar el 'no' a Pedro Sánchez i fer pressió en aquest sentit.
El drama però, arriba quan fem el salt cap a la dreta. L'entorn convergent torna a dividir-se amb molta claredat: els presos opten per l'abstenció, però Quim Torra -no oblidem que és el president vigent-, ha manifestat públicament avui que demanarà el 'no'. Darrere seu, o al seu costat, hi té la gran majoria de diputats independents puigdemontistes que li donen suport: Laura Borràs (cap de files a Madrid), Cuevillas, Josep Costa i Dalmases entre d'altres. Tot això no ha agradat a l'altre gran espai, el del PDECat, que defensa el pragmatisme de facilitar la investidura de Sánchez.
Per cert, mentre ens discutim per tot això, el TC torna a tombar una altra declaració del Parlament, la que censurava la monarquia borbònica. En el mateix ordre de coses surrealistes, el PSC ha pressionat avui al president de la cambra catalana, Roger Torrent, perquè posi el murrió als parlamentaris que falten el respecte a les institucions espanyoles. El PSC i Miquel Iceta van forts i ben crescuts i es permeten el luxe de demanar unes coses que mai han reclamat als seus parlamentaris quan han titllat l'independentisme de totalitari, nazi, etcètera. Ara es queixen perquè no els agrada que es digui que Borrell és un corrupte, o que el col·laboracionisme espanyol amb els crims del Mediterrani és una genocidi. Santa Paciència.
