La primera és que el Govern del PP continua la política d'enfrontament entre comunitats en tornar a revifar el conflicte de l'Ebre. El cabal de les zones del riu determinat quan passa per Aragó i La Rioja no és el mateix per al Delta. El ministeri ho limita al seu pas per Tortosa, a 3.100 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. Però el Govern català demana que, si s'incrementa l'extracció per al regadiu també s'elevi la quantitat d'aigua. Així, reclama que sigui com a mínim de 7.000 hectòmetres cúbics anuals, un nivell que el ministeri considera “desproporcionat”.
Cañete preveu ampliar el regadiu en gairebé 450.000 hectàrees. La decisió del PP és política: construir la unitat d'Espanya des de la confrontació, perquè des de l'economia sostenible no es pot. Precisament, ara que les Terres de l'Ebre han estat nomenades Patrimoni Universal de la Biosfera. Un títol que poden perdre si el projecte ministerial tira endavant.
La segona notícia és energètica. Les Terres de l'Ebre, juntament amb el Pirineu, són territoris productors d'energia de tot tipus: hidràulica, solar, nuclear i fotovoltaica. Doncs bé, el projecte del PP sobre energia –còpia literal del programa de la FAES en la matèria, i al servei dels lobbys oligopòlics tradicionals– liquida el progrés cap a l'energia renovable. Sembla que no els importi que sigui la tendència en tota Europa, per ser la que crea més llocs de treball i representa realment l'eficiència i la sostenibilitat energètica. Els populars pretenen que, qui fabriqui energia per a consum propi pagui peatge. És com si el Govern es considerés propietari del sol o del vent. Un autèntic latrocini de l'Estat al servei de la casta extractiva.
I, per fi, arribo a l'última notícia de la setmana passada que afecta a tota Catalunya, Ebre inclòs. L'ínclit Arias Cañete (el mateix de l'aigua) acaba de realitzar el cop d'estat agrícola pel qual la distribució de la Política Agrària Comunitària es recentraliza. Ho fa amb criteris favorables a l'agricultura extensiva que predomina fora de Catalunya i en detriment d'aquesta. Com va denunciar Unió de Pagesos, el nou model afecta negativament al 30% dels vinyers, dos terços de la fruita dolça, hortalisses i plantes ornamentals i s'oblida del porcí i de l'oli d'oliva extravirgen. Com dèiem, els sectors que predominen a Catalunya.
En aquesta nova batalla de l'Ebre, on l'Estat espanyol en mans de la dreta oligàrquica vol aprimar la democràcia i derrotar Catalunya, ara no s'utilitzen els reforços aeris nazis i feixistes. Ara s'escuden en directives europees per interpretar al seu gust i sempre a favor de la casta extractiva, i enviant a la misèria a desenes de milers de ciutadans que viuen o podrien viure de l'agricultura i de l'energia renovable.
És una pena el que està passant, ja que les Terres de l'Ebre, després de l'obtenció del label Reserva de la Biosfera, tenen per davant un brillant futur combinant adequadament els seus principals triomfs: la producció diversa d'energia, l'agricultura de secà i regadiu i el turisme sostenible.
En aquest últim sector les Terres de l'Ebre tenen l'avantatge comparatiu de l'autenticitat. Quan en les altres destinacions costaneres s'ha de fer esforços per singularitzar després d'anys de massificació i estandardització, l'Ebre (en general) preserva paisatges i formes de vida que per si mateixes són la principal garantia d'un creixement sostingut i sostenible.
L'enogastronomía és un dels plats forts de les Terres de l'Ebre. Existeix una gran combinació entre productes de secà d'alt valor com el vi denominació Terra Alta, l'oli (amb algunes produccions especials com el d'oliveres centenàries), productes del Delta com l'arròs, hortalisses, marisc, peix, i les arrels àrabs que es conserven en alguns productes com els pastissets.
En tots aquests camps hi ha hagut una evolució positiva cap al producte de qualitat certificat (i ara ho podrà ser més gràcies al títol de la Biosfera). Ho han fet els vins que ja es poden trobar amb orgull en la majoria de restaurants del territori i que estan aconseguint noves inversions. L'enoturisme es desenvolupa a l'entorn de cellers modernistes com el de Pinell del Brai, dins de la ruta de les Catedrals del Vi. Les cooperatives d'arroceros han trobat que, amb marca pròpia i expandint-se, arribaven al mercat sense passar per intermediaris i augmentaven el marge de beneficis.
Així com ho ha fet la Cooperativa de Musclaires Fepromodel, que amb la marca Musclos del Delta situa els seus productes al mercat amb la millor qualitat i a un preu correcte per al client i molt bo per al productor. Gràcies a la millora normativa alguns han reconvertit les bats en àrees de tast de marisc. I grups de turistes poden viure prop d'aquest món. El mateix que en el sòl gent com Salvador o en Polet, que ofereixen acolliment turístic a Barraques i immersió al món dels arrossars, les llacunes i les formes tradicionals de pesca.
La intervenció de la fundació de la ExCaixa Catalunya amb la creació d'un centre d'interpretació de les salines, complementa la gestió del parc natural del Delta. Hi ha més projectes, com el qual va llançar l'alcalde de Deltebre d'acord amb l'Estat per gestionar turísticament la llacuna del marge esquerre del riu. Es tractava d'una prova pilot de gestió mixta on convivien les activitats tradicionals de pesca, caça, recol·lecció, selecció i agricultura ecològica amb la preservació de la diversitat biològica. Diversitat que moltes vegades perd el sentit ultraconservacionista en els espais protegits del parc. La nova política a Madrid lamentablement ha significat una aturada en un projecte que podria haver estat espectacular.
Però hi ha més. L'Ebre interior és una font de recursos turístics. Després d'abandonar projectes faraònics i insostenibles de canalització, s'ha mostrat la potencialitat de la navegació tradicional amb llaüts (el primer ho financem des del departament de Turisme), en kayac, i altres mitjans per trams inoblidables. O la potencialitat d'un lloc bastant desconegut fins i tot per al turisme interior: Els Ports, aquest parc natural que no entén de fronteres polítiques i es mou entre Aragó, València i Catalunya. Terra de carlistes, on el General Cabrera va ser una icona europea a mitjans del segle XIX. I els paisatges d'Horta de Sant Joan, que van inspirar el cubisme de Picasso.
I tota la memòria històrica, alguna ben exposada, llesta per explotar. Des de les pintures rupestres de l'art llevantí amb centre a Ulldecona, passant pels íberos amb centre a Alcanar, continuant pels àrabs en tants llocs, començant per la Suda de Tortosa. I l'època medieval amb la convivència de tres religions com s'explica en el centre d'acolliment turístic de Tortosa, el passat templari a Miravet, els rastres moriscs a Ascó. L'esplendor renaixentista en la Tortosa vella amb edificis com els Reals Col·legis amb un claustre que podria ser un lloc de pelegrinatge amb tota l'estirp de reis catalans esculpida i la importància de la incorporació morisca a la societat de l'època. I la llarga llista de punts informatius i centres d'interpretació a l'entorn de la Batalla de l'Ebre, que para molts historiadors és la primera batalla de la 2ª Guerra Mundial: a Corbera d'Ebre, a Gandesa, Batea, Pinell, etc.
Finalment, lluny potser de les icones estàndard de la cultura popular catalana, hi ha tot un món autèntic i singular de cultura popular que es podria difondre i aprofitar millor. I no em refereixo només al tòpic dels toros. El món de les bandes de música, la jota i centenars de festes populars que no han hagut de ser inventades, perquè allí es troben en la seva salsa tradicional.
Aquestes són les potencialitats de turisme sostenible de les Terres de l'Ebre. I estic convençut que l'esperit de lluita dels seus ciutadans sabrà guanyar aquesta nova batalla que des de Madrid pretén enfonsar les seves formes de vida i de treball.
––––––––––––––––––––––––––––––––-
Apèndix: amb el 1,58% de sostre de dèficit per a Catalunya, Madrid imposa un altre transvasament: el dels recursos dels catalans que obligats a un dèficit fiscal absolutament asimètric i injust, ara se'ls obliga a un ajust pressupostari simètric i per tant doblement injust.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2013/08/la_batalla_de_l_ebre_44940.php
