Estrasburg esmena la justícia espanyola. L’alt tribunal ha dit que no es respecten els drets humans a Espanya. I no només una vegada sinó que ja en van unes quantes. Ha esmenat sentències tan sonades com la inhabilitació de l’expresident del parlament Basc Juan Maria Atutxa, un any de presó contra Otegi, etc. I ahir, a més, diu a Espanya que cremar fotos del rei no és cap delicte sinó que està emparat per el principi bàsic del dret a la llibertat d’expressió.
Són esmenes a la totalitat a un sistema judicial parcial que no aplica els principis de la balança, de la ceguesa. I són sentències fermes i d’obligat compliment per l’estat sentenciat. És un dels preus que havia de pagar Espanya per formar part de la Unió Europea. Així doncs, no està tot perdut malgrat que de vegades ho pugui semblar.
En un país on el feixisme fou legalitzat i mai derrotat l’estrany seria que passés al contrari, que la justícia fos realment assimilable a la de qualsevol país democràtic. Més quan va ser l’únic dels tres poders de Montesquieu, que a l’estat espanyol no va fer cap transformació -ni per maquillatge- en allò que se’n va dir la transició.
Tornant a la qüestió, el sistema espanyol ha quedat en evidència per allò més fonamental. El respecte als drets humans ha de ser els pilars d’una democràcia i si aquests pilars trontollen, és evident que tot el sistema trontolla. Així doncs, més que posar en dubte un possible patinada d’un jutge o d’un altre el que ha fet Estrasburg és posar de relleu que a Espanya les coses no són el que semblen. Alguns ja ho sabíem, alguns ho sospitaven. Ara, ja ningú pot fer veure que no ho veu.
Ahir, casualment, al Congreso es votava una proposició de Llei per a canviar el codi penal. En concret es proposava l’eliminació dels articles que penalitzen amb presó i/o multes les “injúries a la corona” i els “ultratges a la bandera, a Espanya i a les seves comunitats autònomes”. Els grups del PP, PSOE i Ciutadans van oposar-se frontalment a la mesura. Una mesura que, sentència Estrasburguesa a mà, hauria d’haver significat un suport unànime de tot demòcrata. El NO del PSOE fou tan incomprensible com de vergonyós fou l’argument del seu portaveu que no li va tremolar la veu dient que Esquerra presentava la iniciativa per legalitzar la violència verbal contra les institucions de l’Estat. Una institució, la Corona, sense cap base democràtica i hereu de la dictadura legalitzada. I les sentències d’Estrasburg? Segons ells, casos aïllats.
Amb aquesta bravura i arrogància que caracteritza aquells que se saben impunes -i que han manat sempre- i que poc te a veure amb la voluntat popular no és d’estranyar que es permetin el luxe de mantenir ostatges polítics a la presó. Algun dia, i no tardarà, Estrasburg tornarà a posar de manifest, també en aquest cas, que la (in)justícia espanyola te la balança descompensada. Qui sap, però, si aquesta vegada serà la última que podran dir que són “casos aïllats”.
