A una setmana escassa de l’Onze de Setembre tenim davant nostre uns escenaris polítics que poden marcar definitivament el nostre esdevenidor col•lectiu com a poble lliure i sobirà.
No hi ha dubte que la Diada d’enguany ha de ser històrica, cívica i multitudimari. Hem de fer tot el possible perquè el màxim nombre de catalans s’apuntin als diversos autobusos, per tal de fer realitat que una gran germació, un gran aplec (com mai vist) de gent sigui present a la capital de Catalunya el proper 11 de setembre. A hores d’ara ja hem entrat en un període clau en què ens juguem la llibertat, la democràcia, l’economia i la justícia social. Per altra banda, considero que hem de mentalitzar-nos per una cívica mobilització permanent per tal de transmetre fermesa, europeísme de debò i il•lusió col•lectiva.
Cal tenir molt present que a partir de demà 4 de setembre entrem en una autèntica voràgine política , en què, al meu entendre, serà molt necessària donar suport, minut a minut al govern català i alhora estar completament activats i preparats per a una mobilització permanent. No hi ha dubte que sense una decidida mobilització el l’Onze de Setembre d’enguany es farà molt més difícil poder votar el proper 1 d’octubre .I sense un autèntic mandat democràtic serà complicat que es comencin a moure els escenaris granítics de la ideologia superuniformista del govern espanyol.Sense un mandat democràtic Europa continuarà fent el panxacontent..A partir de demà caldria començar a penajar als balcons i finistres l’estelada i la bandera de la Unió Europea.
