Demà celebrem l’11 de setembre, la diada nacional de Catalunya. Un dia que representa la lluita aferrissada pel futur i el progrés dels ciutadans de Catalunya. És a dir, la lluita pel nostre marc institucional (les corts, les lleis pròpies, les constitucions), i també la lluita per les profitoses relacions comercials que manteníem, per exemple, amb Anglaterra i amb Holanda. Cal tenir en compte que els catalans, en aquella època, exportàvem molt aiguardent a Europa, i importàvem blat de les terres del bàltic a través de vaixells anglesos i holandesos. Un blat que, no ho oblidem, era imprescindible per elaborar un aliment tan bàsic com el pa.
El 1714 els catalans ho vam donar tot perquè ens hi jugàvem el futur econòmic i polític del país. Crec que convé que, ara més que mai, ho tornem a donar tot, perquè ens hi tornem a jugar molt. Us enllaço una entrevista que m’ha fet avui en Jordi Duran a la COM Ràdio en què parlo de la història de l’11 de setembre de 1714.
I… molt bona diada a tothom!
