S’acosta l’11 de setembre i m’han demanat de diversos mitjans què opino. Tres paràgrafs clip:
1. L’11 de setembre per a mi és una diada per reivindicar els drets i llibertats dels ciutadans de Catalunya, eliminats per la força de les armes i la imposició de majories jacobines en el marc democràtic formal. És el dia on em vaig estrenar a finals dels anys 60 en fer activitats clandestines contra l’única dictadura feixista amnistiada per Europa.
I avui lluitem per un EStat propi i perquè una ampla majoria social s’afegeixi a aquesta reivindicació. Per acabar amb el dèficit crònic i tenir l’agilitat que no té Espanya per adaptar-se a un canvi profund de civilització. Perquè Espanya és un Estat fallit que promou la irresponsabilitat en contra de la governança, en tots els escalafons des dels ministeris fins als ajuntaments i amb una obsessió per cosir amb infraestructures faraòniques allò incosible. Per garantir l’ascensor social i la cohesió repensant l’Estat del benestar amb un nou Estat eficient i frugal.
De tot això cal convèncer, allunyant-nos de friccions identitàries, a més del 60% de ciutadans que encara no aposten per l’Estat propi. Aquesta és la immensa tasca que ens pertoca.
Mentrestant, abordem amb unitat les provocacions dels aparells de l’Estat i no baixem la guàrdia en clau interna.
2. La reforma de la Constitució fins fa dos dies intocable, a càrrec del PP i del PSOE, juntament amb la sentència del TSJC imposant el bilingüisme a les escoles catalanes, sentencien a mort el pacte no escrit constituent entre demòcrates de les nacionalitats, dreta franquista i demòcrates jacobins que va ser la transició. Tant una com altra mesura tenen impacte economicosocial. La primera elimina les restes d’autonomia financera que quedaven en l’Estatut, rasurat i mutilat pel TC. La reforma no deixa marge d’endeutament, però en canvi continua donant tot el marge al dèficit fiscal català a diferència dels estats federals que marquen un límit constitucional. Catalunya abocada a l’empobriment econòmic i conflictivitat social. No rica i plena, sinó pobra i buida. El bilingüisme imposat serà el virus de la divisió ètnicocultural, de la fissura social i de risc de marginalitat econòmica. A què esperen les bases dels partits democràtics catalans a canviar les direccions que a hores d’ara no siguin plenament independentistes?
http://www.regio7.cat/economia/2011/09/04/pobra-buida/163682.html?utm_source=rss
3. Com deia en diverses piulades:
