La miríada de problemes que darrerament està patint Catalunya, fàcilment visibles amb els problemes ferroviaris, els talls elèctrics a l’estiu o la pèssima gestió d’un aeroport que tan sols aspirarà a ser una terminal més de l’aeroport de Madrid, ens està abocant a una situació que requereix d’un canvi notable i sever en la manera com s’han de gestionar les nostres necessitats i problemes, però sobretot des d’on s’ha de realitzar aquesta gestió.
Tanmateix està succeint el que havia de succeir: les infraestructures al nostre país han estat durant molt de temps un mer instrument per fer negoci amb una minsa inversió. Tots el fets així ho indiquen: els talls elèctrics, per manca d’inversió; els incidents a Rodalies, per manca d’inversió; les presses per acabar el TAV i els seus efectes, per manca d’inversió de governs anteriors però també actuals i interessos nacionals i polítics; les infraestructures de telecomunicacions, la propera crisi si es compleixen els auguris d’alguns experts, per manca d’inversions, …
Jo, per sort, no sóc usuari de Renfe, ni vaig patir a les meves carns el desastre elèctric d’aquest estiu, però sí que visc a un país que està perdent competitivitat dia a dia, que veu que el major creixement econòmic no s’està donant pas aquí, sinó allà on l’Estat espanyol està invertint més (gràcies als nostres impostos?), que circula per carreteres com l’N-340, embussades i d’aspecte de comarcal de segona i que veu com les solucions no arriben de la capital que està a 600 quilòmetres d’aquí. Clar, seguint amb la broma de’n Zapatero al programa del Buenafuente, les solucions arriben tard i malament, potser en Rodalies. Quina barra!
Per tot això us convido a tots i totes a ser el proper u de desembre a Barcelona, a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir sota el lema "Som una nació i diem prou! Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures". Jo hi seré.
David Sanchez Garcia
Jorba (Anoia)
