L’ Estratègia dels Monti Python

Com sabeu el dia de les eleccions serà el 28 de Novembre, el mateix cap de setmana del clàssic futbolístic per excel·lència que el disputaran el Madrid i el Barça. En Montilla vol fer-ho coincidir amb el dia en que va ser escollit president de la Generalitat – felicitats per ell, desgracia per tots els catalans -, ens ho vol fer caure com una caricatura mes de la que ja hi estem massa acostumats. No es pot ser mes frívol que un bon retrat d’un personatge maliciós de carn humana en període de descomposició com es ell. Els grans estrategs de campanya i pre-campanya dels Monti Python – PSC – han pensat que el gruix nacionalista, independentista, sobiranista som energúmens sense cap tipus de predisposició mental i que actuem a la babalà, com simples animals amb comportaments bàsics. Ja m’imagino la conversa entre en Montilla i el seu director de campanya: Senyor President, caldria que féssim anar a votar a la “gent”, el dia desprès del partit de futbol. Perquè?, preguntaria en Montilla. Senyor President, el Barça ja que els guanyara, farà que tots els independentistes s’ha n’atipin de cerveses i el dia desprès, per la ressaca no aniran pas a votar, o enteneu!. I si perd! etzibaria ell. Doncs ja podem cagar-nos mes a les calces, Senyor President, però en Pep m’ha dit que guanyaran. Uff, quin “espant” m’has donat, acabaria dient el Montilla. Jo els hi dic que guanyi o perdi el Barça, el que de debò hi guanyara el 28-N, es Catalunya, perquè els catalans, si sabem on anem i cap on va el nostre País: Direcció a un Estat Propi!.