Us faig a mans un article, en concret el 5 de la sèrie que, junt amb el número 6 de propera aparició, són l’ampliació de l’article “Qüestió de demografia”, publicat a El Temps l’octubre del 2010 i el 2 de novembre en aquest mateix bloc.
A principi de juny, per tal de corregir l’actual dèficit públic i situar-lo per sota del 3%, tal com preveu el Pla d’Estabilitat de la UE, Angela Merkel va presentar un projecte per estalviar 80.000 milions d’euros en els propers quatre anys. En un sentit similar, el Japó (amb un 120% de deute respecte al seu PIB) i la Xina (que a mitjan juny ja es va veure obligada a flexibilitzar els tipus de canvi del iuan, en un intent de frenar el sobreescalfament inflacionista de la seva economia) tampoc tenen cap intenció de contribuir al reequilibri de l’economia global estimulant el creixement de la seva demanda interna amb un increment de la seva despesa pública.
Segons Heather Conley, exsotsecretària d’Estat Adjunta d’Estats Units per a Afers Europeus, “els alemanys intenten ser més virtuosos, per demostrar el seu lideratge respecte als altres països europeus”. En concret, els EUA consideren que els alemanys poden practicar una política pressupostària expansiva, perquè paguen poc a l’hora de col•locar els seus títols de deute, atès que els mercats els consideren un valor segur. I, per aquesta raó, durant la cimera del G-20 de Toronto, els EUA -i alguns estats de la UE- van demanar que la “locomotora” europea relaxi la seva disciplina fiscal i impulsi el seu consum domèstic per estirar el creixement de les economies que es troben en una posició més difícil.
Tot just abans de començar la reunió, però, en una entrevista al The Wall Street Journal, la cancellera alemanya afirmava que “l’èxit exportador d’Alemanya reflecteix l’alta competitivitat i la força innovadora de les nostres empreses” i que “reduir artificialment la competitivitat d’Alemanya no beneficiaria ningú”. A més, segons Merkel, davant la possibilitat que l’envelliment de la població i l’augment del deute públic posés en perill l’estat del benestar, la societat alemanya tindria un major estímul a estalviar i una menor vocació a consumir; mentre que, si els ciutadans veuen que el dèficit es redueix, “s’estimularà el consum, perquè tindran la seguretat de comptar amb una bona pensió, un bon sistema sanitari i uns bons serveis a la gent gran”.
I, per si en quedava algun dubte, durant la cimera del G-20, Merkel va recordar a tothom que, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), en els dos darrers anys, el seu país ja ha realitzat “una important contribució a la superació de la crisi”, amb més del 2% del seu PIB.
