- Publicitat -
En la cimera del G-20 d’aquest passat cap de setmana, el president dels EUA, el primer ministre indi i el ministre brasiler d’economia han expressat el seu temor que un excés de rigor a Europa representi una amenaça per al creixement econòmic mundial. En concret, Obama ha afirmat que “estem treballant per impulsar un creixement sostenible a llarg termini que generi ocupació”, però “un ajustament sincronitzat en vàries grans economies pot dificultar la recuperació”, de la mateixa manera que, en sentit contrari, “no implementar la consolidació quan sigui necessària pot minar la confiança i erosionar el creixement”.
Precisament, una de les solucions globals podria venir d’una combinació adequada de l’augment de la capacitat adquisitiva de la majoria de la població d’aquests països emergents (mitjançant mesures keynesianes d’estímul de la demanda agregada com ara inversió en educació o infraestructures) i de l’increment sostingut de la inversió privada (aprofitant els capitals que fugen d’Europa a la recerca de taxes de rendibilitat més elevades). En concret, la millora de les condicions de vida de la majoria de la població dels països emergents i la revalorització de les seves monedes amb l’entrada de capitals afavoriria la competitivitat europea.
Per tal que tot plegat resulti possible seria convenient una acció concertada dels sectors públics i privats d’Europa i dels països emergents per corregir o modular els perills que es deriven dels excessos egoistes de molts dels agents econòmics. D’una banda, els grups socials privilegiats d’aquests països emergents han de deixar de posar traves a la generalització del benestar. I, de l’altra, els capitals europeus no s’haurien de limitar a operacions especulatives a curt termini.
En aquest sentit, les noves taxes europees sobre les operacions bancàries també poden ser un model interessant a l’hora impulsar, almenys en part, un creixement sostenible de les economies emergents, perquè no hem d’oblidar que, si d’aquesta crisi no ens en sortim junts, potser no se’n sortirà gairebé ningú.
Publicitat
