JxSí: el vot de la nostra vida

Fins l’elector més escèptic reconeix a hores d’ara que el 27-S seran les eleccions més decisives per a Catalunya des del final de la dictadura. Després ja res serà igual. Per més que alguns interessadament vulguin negar-ho, el que hi ha en joc aquell dia és un plebiscit real sobre la voluntat majoritària dels catalans de continuar formant part o no de l’estat espanyol.
Que ningú s’enganyi. Unes eleccions autonòmiques sí que poden ser plebiscitàries per decidir la independència de Catalunya de la mateixa manera que les eleccions municipals de 1931 van ser-ho sobre la monarquia a Espanya. I els diputats electes estan legitimats, si assoleixen la majoria absoluta al Parlament, per proclamar la independència, tal i com així s’ha fet des de la independència de les tretze colònies dels Estats Units fins a la de Finlàndia. La Història demostra que la legitimitat sempre està per sobre de la legalitat. Així que fer declaracions unilaterals d’independència és un mètode comú a les nacions democràtiques occidentals quan l’estat o poder que els subjuga no vol negociar una separació amistosa. I nosaltres, com a antic poble europeu i demòcrata, no tenim cap motiu per renunciar a aplicar també la unilateralitat alliberadora.
És precisament això el que es proposen les dues candidatures sobiranistes que es presenten per canviar-ho tot a partir del darrer diumenge de setembre. L’elector espanyolista podrà triar entre cinc candidatures amb possibilitat de tenir representació parlamentària. En canvi, per al votant sobiranista la qüestió es simplifica a només dos: la de Junts pel Sí i la de la CUP.
És una situació curiosa perquè tot i que ambdues llistes sumaran alhora de donar a la independència el suport parlamentari que necessita per avançar, els fulls de ruta que presenten són sensiblement diferents. És aquí on cal aturar-se a decidir la utilitat i sentit del nostre vot del dia zero de la desconnexió.
La CUP està fent una bona campanya i tenen un candidat excel·lent. Segur que faran un resultat meritori. També la seva proposta de DUI immediata és altament motivadora per als independentistes tradicionals. Tanmateix en el seu programa no s’exposa com dur a terme la presa efectiva del control del territori, o les incerteses de quedar per voluntat pròpia fora de la UE i l’OTAN, entre d’altres qüestions que preocupen a força ciutadans i especialment a aquells que han esdevingut sobiranistes de darrera hora.
En canvi, Junts pel Sí, la candidatura independentista d’ampli espectre i que totes les enquestes donen com a guanyadora, té la virtut de ser la llista que millor representa la transversalitat del sobiranisme actual. És aquest un punt francament important perquè les revolucions i els grans canvis històrics es produeixen quan tots els estrats socials es veuen identificats en un mateix anhel de llibertat. D’aquesta manera, la Segona República espanyola va ser possible perquè l’ideal republicà estava estès tant entre les capes populars, com en les mitjanes, i fins i tot en una part de l’alta burgesia i l’exèrcit. Aquesta transversalitat ara no existeix i per això és impossible en aquests moments una Tercera República a Espanya, i encara menys de caire federal.
En canvi, a Catalunya sí que existeix aquest consens interclassista entorn la idea d’una República Catalana que ens asseguri la pervivència com a nació, així com una prosperitat econòmica més gran vinculada també a l’increment de la igualtat i la justícia social.
És per això que JxSí (sense desmerèixer en cap cas el paper de la CUP) ha de tenir un resultat sòlid i inapel·lable. És la candidatura que millor emmiralla la realitat i la centralitat de la societat catalana. I –no ens enganyem- arreu del món es mesurarà l’èxit o el fracàs del procés independentista pel resultat que obtingui aquesta llista concreta.
Queda poc pel dia decisiu. Qui ara no voti per la llibertat de Catalunya hi estarà votant en contra. Si les candidatures sobiranistes no obtenen una majoria qualificada, el nostre poble estarà condemnat a la residualitat i a la decadència. Per tant hem d’anar a votar com si ens hi anés la vida. Aquell diumenge aferrem la papereta amb passió d’amor pel país, i dipositem-la a l’urna amb el somriure de qui està disposat a guanyar i el coratge dels que sabran defensar la victòria. El 27-S serà efectivament la data en que podrem fer el vot de les nostres vides.